qdb #3 el dia dels catxés ...

avui que em llevo una mica més d'hora perquè no se'm coli ningú a la dutxa i va i sóc la única que em dutxo aquest matí, la gent va aprofitar per fer net ahir que vem tornar ben xops d'Ouzoud ... I com ahir després d'una bona dutxa, un bon esmorzar, que avui ens esperen unes quantes hores de cotxe, carretera i curves! Marxem d'hora de Marrakech en direcció als Atles, els creuarem pel Tizi in Tichka (El Coll de Tichka), allà si tot va bé buscarem el primer tresor de veritat!! Abans d'arribar al coll parem al poble de rigor ;-) Allà el Pep ens explica què son els pobles camaleònics de la zona dels Atles, ja podem dir què hem començat la ruta de les kasbahs. Fem unes quantes fotos, estirem les cames i seguim amb el viatge.

jo ja tinc el tamagotxi a la mà i cada vegada falta menys ... ostres 800 metres!!! El Llorenç comença a fer hipòtesis d'on pot estar amagat el tresor. Arribem al coll i el Pep fa parar les furgonetes, crec que al Moha (el conductor de la furgo gran) no li ha fet molta gràcia ... Saltem de les furgonetes i fem cas omís a tots els venedors ambulants que hi ha per allà, de seguida ens plantem darrera de les casetes i comencem a tirar a munt, estem a uns 400 metres, tot fa pensar que està allà dalt de tot. Noto que estic en molt baixa forma i em vaig quedant enrera, però al final arribo a dalt de tot i com que sóc jo qui té les coordenades la gent mentre esperava no han trobat res. Ha estat dir que crec que està a les roques d'aquí sota que en un tres i no res el Llorenç crida "Ja el tinc!! L'he trobat". Un calfred em recorre tot el cos ... ja el tinc!! És meu!! Firmo en el logbook, faig intercanvi d'objectes i mentrestant el Joan va fent fotos de l'esdeveniment (perquè pels altres no ho sé, però per mi és tot un esdeveniment!!). Guardem el tresor al seu lloc altre cop, ens fem una foto de grup i avall que fa baixada que és tard i encara tenim uns quants kilòmetres per recórrer.


seguim carretera enllà direcció a Ait Benhaddou, però a mig trajecte fem una altra parada, aquest cop per contemplar un cementiri i conèixer els rituals funeraris marroquins, ahir algú li va preguntar al Pep si veuríem algun cementiri i avui dit i fet. Quan acabem la "visita" arriben unes nenes, que ens canten una cançó, que maques!! Seguim el trajecte i finalment arribem a Ait Benhaddou, primer entrem a un restaurant a dinar una bona amanida i una estupenda tagin de kefta (mandonguilles amb ous per sobre). Un cop hem dinat ens dirigim cap al riu per poder anar a veure la kasbah. Com que ha plogut bastant i el riu baixa bastant ple al final decidim creuar amb burros i mules, els uns amb més dignitat que els altres però en un tres i no res ens plantem a l'altre cantó i visitem tota la kasbah que actualment està deshabitada. Pugem fins a dalt de tot de l'antic poble i contemplem les estupendes vistes que hi ha. Al cap d'una estona tornem a baixar, creuem el riu altre cop i el Joan i el Pep m'acompanyen a buscar el segon tresor del dia. Aquest cop és bastant més fàcil, i al final amb l'ajuda del Brahim (l'amo de l'hotel on hi ha el catxé) el trobem ràpidament ... altre cop firma al logbook, intercanvi d'objectes (aquest cop m'emporto un TB!!) i el Brahim el torna a deixar al seu lloc.



marxem d'Ait Benhadou per dirigir-nos ja casi de fosc cap a la vall del Dades. De dia segur que les coses es veuen diferent, però la veritat és que pel poc que veig des de la finestra, la carretera no fa massa bona pinta, no sé si és fruit de les últimes pluges o què, però tinc la sensació que hi ha uns quants esborancs a l'asfalt. Finalment arribem a l'Hotel d'aquesta nit i repartim habitacions ... al final convenço al Yuse i a l'Albert per compartir habitació, això si ... jo em quedo el llit de matrimoni!!!! Quan ja estem instal·lats anem al Bar, diuen que hi ha cervesa!!! I després tots a sopar: crec que no ens escaparem de la Harira, i de segon ens sorprenen amb unes broxetes de pollastre i xai que estan bonissimes, o potser és el vi que vem comprar a Reus que fan que ho trobem tot tan bo?¿? Un cop hem acabat de sopar anem altre cop al Bar i els nois de l'Hotel ens sorprenen amb música berber ... intentem que la Txell i la Irene s'anim a ballar però no hi ha sort ... el cansament i les ganes d'escriure aquestes línies fan que aviat marxi cap a l'habitació. A veure com anirà la nit compartint habitació amb aquests dos homes!!