avui com ja va sent comstum també toca llevar-nos d'hora, encara queden uns quants kilometres per arribar a Marrakech, i tampoc és qüestió d'arribar-hi amb el temps just per anar directes a l'aeroport. Així que de seguida ens anem llevant tots, ho anem recollint tot i posant-ho TOT a la maleta, a alguns els hi costa més, han comprat moltes coses i no saben on posar-les, a altres ens costa menys, això de no comprar res té els seus avantatges. Anem a fer l'últim esmorzar marroquí i quan acabem ... directes a Marrakech, sense passar per la sortida ni cobrar les 20.000 ptes. De fet fem els 200 km que tenim de distància bastant ràpid, tenint en compte que hem de tornar a passar pel Tizi in Tichka i la carretera sinuosa que creua l'Atles, només parem un cop després del Coll perquè el Roger s'està marejant, a qui se li acut posar-se darrera de tot de la furgo quan sap que hem de fer tot aquest reguitzell de curves!!
pocs minuts després del migdia arribem al bell mig de Marrakech, primera parada a l'Hotel Ali, visita obligada al sr. Roca i després hi ha una mica un "campiquipugui", tothom vol aprofitar els últims moments al país per comprar tot allò que encara no ha trobat aquests dies, jo en canvi trec el GPS i molt ben acompanyada pel Pep i pel Joan marxem direcció al CyberPark a buscar un catxé que fa poc que està amagat a Marrakech, després de la recerca tornem a la plaça de l'Fnac ... aquesta tarda tindré una última oportunitat de geocaching marroquí als jardins de la Menara. Ara jo em trobo amb un problema, tothom ha marxat a comprar coses i jo no tinc amb qui dinar!! El Pep m'indica el carrer on fan els kebabs i vaig a veure si hi trobo algú, per un moment em sento desprotegida, estic "sola" al mig de Marrakech, sense tenir idea de francès, i sense mòbil ni res, només 200 dirhams! No trobo ningú i torno cap a l'Hotel Ali, em sembla que hauré de dinar amb el Pep, el Joan i el Llorenç, però al final el Llorenç em diu cap on han anat el Roger, l'Irene, la Marina i no sé qui més, vaig cap allà i en comptes d'ells em trobo a la resta de gent de primer, el primer que faig és demanar-los si han dinat i com que em diuen que no em quedo amb ells. Anem al carrer dels kebabs i entrem en un local on demanem el dinar. Quan sortim d'allà tothom està cansat i acabem pujant a la terrassa d'un bar amb vistes a la plaça i fem l'últim te marroquí.
de seguida es fa l'hora i tornem cap a l'Hotel Ali, d'allà anem cap als Jardins de la Menara, on el Pep ens explica l'història dels jardins, podriem resumir-ho com que és la "piscina" d'una princeseta, ara els jardins (per nosaltres sembla més un macro-hort que uns jardins) són el punt de trobada de moltes famílies que hi van a passar el dia, es porten el dinar i apa, fins que es faci fosc. Després de les explicacions torno a agafar el GPS i anem a buscar l'ultim tresor marroquí i aquest si que cau fàcilment, encara estic a uns 10 metres de les coordenades que el Llorenç ja crida "l'he trobaaaat!!", firma al logbook improvitzat que hi ha, repàs de les últimes firmes, quatre fotos i ràpid cap a les furgonetes que es fa tard i encara perdrem l'avió, de fet crec que a més d'un no ens faria res haver-nos de quedar uns quants dies més aquí ...
quan arribem a l'aeroport tothom s'afanya a guardar totes les últimes compres a les maletes, anem tard o sigui que ràpid facturem les tres maletes grosses, ens despedim del Pep amb un "està molt bé" col·lectiu, no entenc perquè la gent del voltant ens mira amb aquesta cara ... i anem per passar el control de seguretat, passa el Joan, però a la Marta li diuen que no, i a l'Irene, i a la Gore, ... ens falta que al taulell de facturació ens posin un segell conforme el passaport coincideix amb el nom de la targeta d'embarcament, corren tornem tots al taulell de facturació, i després altre cop cap al control, quin espectacle que estem muntant en un moment ... control d'equipatges, cua per segellar el passaport, cua per comprobar que el passaport està segellat ... i per fi tot just 5 o 10 minuts abans d'embarcar pugem unes escales i ens trobem una noia que ens demana si anem a Reus (la noia és basca i deduim que ella també vola cap a Reus), ens comenta que li han dit que l'aeroport de Reus està tancat i que haurem d'anar a Girona. El Llorenç i jo tenim un mateix pensament "el cotxe està a Reus!!". Evidentment a l'hora que toca no embarquem i anem passant les hores esperant saber si anem a Reus o Girona i a quina hora marxarem. La gent comença a trucar a la gent que ens ha de venir a buscar a Reus i els envien cap a Girona. Jo truco a casa i tirant llarg calculo que arribaré a les 6.00h del matí. Al final acabem marxant de Marrakech a la 01.00h (les 02.00h hora catalana) i aterrem a Girona després d'una bona saccejada a les 4.00h. Ara només queda agafar l'autobus fins a Reus, hi arribem a les 07.00h i per acabar agafar el cotxe i anar cap a Manresa. Crec que mai m'havia fet tanta il·lusió veure Montserrat pel cantó de Vilafranca, fa unes hores no volia marxar de Marrakech, però ara, sincerament, ja tinc ganes d'arribar a casa, dutxar-me i dormir una estona. Finalment a les 09.00h arribo a casa, però com que tornant s'ha fet de dia, al final m'he desvetllat i no puc dormir, em dutxo, desfaig la maleta, li explico a la meva mare com ha anat el viatge, anem a la Fira de l'Aixada, a dinar a Santpedor, i al final a la tarda caic rendida al sofà, no em fa falta ni estirar-me. Però podriem dir que això és una migdiada i per si no n'he tingut prou acabo el dia a Navarcles fent unes birrilles subversives amb molt bona companyia!!
Només em fa ràbia una cosa, les més de set hores de retard m'han fet impossible poder anar al 3r mini-event de Lloret de Mar, jo que volia acabar el mes buscant tresors ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada