al final s'ha trencat

sempre havia sentit parlar de que la vida és un pèndol i que després dels mals moments venen els bons. La vida són cicles i hem d'aprofitar els bons, i viure els dolents, pensant que tard o d'hora arribaran els bons moments.

ara podria ser un bon moment per fer balanç del 2012, i dir si ha estat bo o dolent, però al final la cosa no anirà per aquí, perquè bo o dolent, quan al 2012 li quedaven poques hores, s'ha trencat, i ho ha fet de la pitjor manera possible, emportant-s'ho tot per endavant.

per molt que intentem ser forts i tirar endavant malgrat les adversitats, realment som fràgils i vulnerables, i no ens podem escapar d'arribar tard o d'hora a un mateix final. La putada és quan aquest final arriba abans d'hora, i podem buscar excuses dient que ha estat en un moment vital que era dolç i feliç ... però ha estat quan no tocava!

i els anys passen i seguim caminant endavant, superant els mals moments i gaudint-ne els bons ... i recordant a tots els que injustament van marxar quan encara no els tocava.

la educación prohibida

en aquest cas hi ha molt poc a dir i molt per escoltar i veure. Des del Col·lectiu "Una altra educació és possible", hem fet la difusió d'aquesta pel·lícula a Manresa i amb ganes d'escampar-ho pel Bages i la Catalunya Central.

podria explicar moltes coses sobre el documental, però crec que el millor és veure'l, amb paciència, i poder anar assimilant, analitzant i interioritzant el que s'hi diu per després poder-ho treure i intentar transformar l'educació actual en particular i la societat en general.

us deixo l'enllaç a YouTube, però també podeu descarregar-la a la web www.laeducacionprohibida.com i tal com diu a l'inici, us animo a que en feu el màxim de difusió i que arribi al màxim de gent possible.

crònica d'un cap de setmana de jocs (521 dies tard!)

el dijous 24 de febrer del 2011 vam marxar quatre intrèpids del Club del Joc cap a Cannes al 25è Festival Interantional des Jeux. Van ser quatre dies intensos de veure i sobretot jugar a molts jocs, tant en el Festival, com en el seu off, on vam poder provar algun prototip i vam jugar també a alguns jocs que duiem de Manresa.

divendres 25 de febrer: vam arribar al migdia i vam anar directes a jugar, tot i només tenir migdia vam poder gaudir de 8 jocs!

Bugs & co

Bombay

Splits

Prrrt

Skull & Roses

Asara

Pocket Rockets

Crazy Mix

després de sopar ens vam acostar a l'Off del festival i vam fer quatre partides més!

League of six

Level X

i dos prototips: un que anava d'uns monos i les seves habilitats i un altre de cotxets.

dissabte 26 de febrer: vam tenir tot el dia per jugar i vam aprofitar per provar jocs llargs, algun de curt i algun que no era nou, però que alguns no havíem tingut ocasió de jugar-hi, en total vam provar 7 jocs.

Isla Dorada

La route des epices

Mr. Jack Pocket

Felinia

Intrigo

Dice Town

Fresco

a l'Off vam aprofitar per retrobar coneguts i fer alguna partideta.

Pingu-Party

Palast Geflüster

diumenge 27 de febrer: vam marxar al migdia i al matí només vam tenir temps de provar un joc: llarg i cooperatiu

Mousquetaires du Roy

1979 - joan dausà i els tipus d'interès

amb por va deixar aquest món,
complint un acord pactat amb la mort:
viuria per tenir el nadó, omplir-lo a petons
i abraçar-lo suau i fort.

per ell va cosir un llençol
que parla de contes de petits herois.
d'acord. Un pacte amb la mort,
arriba el moment de marxar amb el vent.
que el sol em cuidi el petit
i la lluna aprengui aquella cançó de bressol
que cantaria jo per ell cada nit
però sé que està escrit.
d'acord.

jo sóc el petit heroi que ha cuidat el sol
i dorm a la nit amb cançons de bressol.
i tinc un pacte amb el vent que em parla de tu
i em diu que estàs bé.
i sé que sents la cançó des d'aquell racó
on s'abracen la vida i la mort.

m'he perdut!

ostres tu, feia tant de temps que no actualitzava el blog, que quan he intentat fer una entrada m'he perdut! quant temps fa que han modernitzat tot això? ... i jo sense enterar-me'n! si és que jo m'ho diu tothom, no es pot estar a tot arreu, jo ho intento i ho torno a intentar i al final estic a tot arreu, però no estic enlloc ...

final de curs, examens, feina, teatre, club del joc, més feina, galliner, iniciativa, més teatre ... i només em ve una paraula al cap: gràcies! (amb tu, tot això no seria possible!)

carrils bici a Holanda

un vídeo de com els holandesos han aconseguit la infraestructura actual pel transport en bicicleta. Molt interessant i de tot el vídeo em quedo amb les frases finals "Els problemes holandesos no van ser, ni són únics ... les solucions tampoc haurien de ser-ho"

Cómo consiguieron los holandeses sus carriles bici from Vicente Hernández Herrador on Vimeo.

vídeo extret del blog d'un company escolta. Gràcies Xavi per compartir-lo.