poques vegades he estat a Manresa per les festes de la Llum, però poc em podia imaginar fa poc més de mig any que aquest any les passaria tant lluny, en un lloc com aquest i amb aquesta companyia!! Ja ho vaig dir ahir, avui si que comença el nostre viatge al Marroc, tot i que avui tinc la sensació que més que animadors som uns simples guiris! Ens hem de llevar d'hora perquè a les 7.30 ja tenim l'esmorzar a punt. Tot i que algú s'ha esmunyit a la dutxa just abans que jo em llevi, quan ell surt jo tinc temps de dutxar-me amb tranquil·litat abans de que la resta de companys d'habitació (som 12 aquí dins) es llevin. L'hotel no m'acaba de fer el pes, està a peu de carretera i no puc sortir a fer una volta i contemplar l'entorn. Com que l'esmorzar ja està a punt baixo cap al saló i quedo impressionada amb tot el que hi ha: te, cafè, iogurts, creps, pa de pita, mel, mantega, melmelades, ous durs (el Pep ens aconsella menjar-los amb comí, i realment estan bonissims!!). Un cop hem esmorzat tots pugem a les furgonetes i cap a Demnate falta gent. El viatge se'm fa llarg, però al final arribem a un lloc ben curiós el Pont Naturel d'Imi N'Ifri, en berber vol dir "la porta del precipici". Baixem tots unes escales i admirem el pont que uneix dues muntanyes, hi passa un riu per sota. La majoria de gent creua el riu i passa per sota del pont, però jo prefereixo no jugar-me-la i em quedo amb els menys agosarats, no tinc ganes de relliscar i fotre'm de peus a la galleda, està mig plovent i les roques estan molles. Després tornem a pujar a la carretera i anem a veure com surten per l'altre cantó. Sort que no he passat per allà, el salt final és impossible, tot i que al final tots acabant saltant i podem fer-nos una bona foto de grup, fins i tot hi surt el noi que ha ajudat a creuar el riu.
tornem a desfer part del camí que hem fet i ara enfilem cap a les cascades d'Ouzoud. Tinc moltes ganes d'arribar-hi, ja tinc les coordenades gravades al GPS! Quan arribem allà plou bastant i decidim dinar primer i baixar a les cascades després, potser amb una mica de sort després no plourà. El dinar està bonissim! Un pa de pita sencer amb enciam, tomàquet i mandonguilles, res a envejar als nostres entrepans!! I ja amb l'estomac ple i veient que la pluja no afluixa decidim anar cap a les cascades o sigui que em poso el jersei gruixut, la caputxa, poso la funda de la motxilla de la càmera i segueixo al Pep i al Joan. Primer parem en un mirador on faig les primeres fotos a les cascades, després amb el Llorenç, el Yuse i més gent ens acostem més a les cascades, ja estem ben empapats no ens fa res mullar-nos una mica més. Un cop al peu de les cascades i a uns 10 o 15 metres del que marca el GPS el Llorenç em fa la foto que em servirà per poder fer el log del meu primer catxé marroquí ... però com que no és un catxé físic tinc ganes de buscar-ne un de real!! Amb el Llorenç, la Núria i algú més anem una mica més avall per veure millor les cascades i fer més bones fotos, tampoc moltes, que pateixo per la càmera. I després ràpid cap amunt, ens parem en una botigueta on el Yuse i alguns més la fan petar amb dos nois. Jo al cap d'una estona decideixo continuar amunt i anar al restaurant on hem dinat, estic xopa de dalt a baix, tinc ganes de treure'm el jersei i entrar una mica en calor. Allà em trobo a la resta de la gent que està xerrant amb tres noies, acabem ballant balls tradicionals seus i algun de nostre!!
el dia s'està fent llarg i per mi una mica pesat, massa pluja ... finalment arriben les dues furgonetes i tornem cap a Marrakech, com que el camí és llarg el Pep ens explica la història de l'islam, de Mohamed, Fàtima, etc ... Un cop a l'hotel, la gent es va dutxant, canviant de roba i abans de sopar ens serveixen un te al saló marroquí, allà la fem petar, cantem cançons, toquem la guitarra i fem gana pel sopar, una fantàstica tagin de pollastre amb llimona, i de primer una bona Harira, jo ho trobo tot bonissim, la sopa té un punt de picant que la fa bonissima i el pollastre està al punt! Després de sopar algú recorda que avui és el dia de la Llum i al final acabem al costat de la piscina representant, pel Pep i pels que dijous estaven a Sant Fruitós, la història de la Llum i de qui era Guillem Catà, crec que és el cop que ens ha sortit millor, potser és la distància que m'ho fa veure així. Després el Pep ens regala una representació d'Espriu amb l'ajuda de la Cris. Jo estic cansada i de seguida marxo a dormir. Demà toca creuar els Atles i amb una mica de sort trobar els primers tresors marroquins!!! Tinc ganes de que sigui demà!!
ha sigut diferent, però ha estat una molt bona Llum!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada