deu fer uns quinze o setze anys, en una llarga nit en autobús cap a París, un professor em va comentar que jo era rara. Ell s'esperava un enuig per part meva i en canvi el va sorprendre la meva reacció, ja que li vaig dir "perquè jo soc rara i tu no?" després d'això va venir una gran dissertació sobre normalitat i raresa, i al final de la conversa ell va continuar convençut que la rara era jo, potser, perquè vaig ser capaç de rebatre-li les seves idees durant gairebé una hora.
des d'aquell dia, incomptables han estat les vegades que m'he hagut de sentir "és que tu ets rara" i jo com sempre he respost igual "perquè jo sóc rara i tu no?", i les respostes han estat molt variades, des de gent que també accepta ser rar, fins als que s'autocataloguen de normals ... perquè ells ho diuen!!
i jo em demano, què ens fa pensar que una persona és rara? que vesteix diferent? que menja diferent? que parla diferent? que té un color de pell o de cabell diferent? que pensa diferent?
és rar aquell que és diferent a nosaltres? o som nosaltres els rars perquè som diferents a ell?
ens hem de fixar en les persones per com vesteixen, mengen, pensen o pel color dels seus cabells o de la seva pell?
què passaria si tots fóssim iguals? l'interessant és que tothom és diferent, tothom és especial i tothom té quelcom que el fa únic, si tots fóssim iguals i no hi hagués gent "rara" amb qui fixar-nos, que avorrida que seria la vida!!!
