vèncer les pors

sempre he estat, o com a mínim m'he considerat, tímida i vergonyosa. Això de petita sempre em va limitar a molts nivells, la timidesa, la vergonya o la por a fer el ridícul em frenava a fer moltes coses, la sensació de que la resta eren millors que jo, no ajudava i encara em frenava més a fer qualsevol cosa.

però un bon dia, quan rondava els 12 anys vaig decidir que això havia de canviar, que timidesa, vergonya i por no podien frenar-me, i en entorns diferents als habituals vaig començar a destapar-me. Però en els meus àmbits habituals seguia igual. De què em servia "destapar-me" en alguns llocs i continuar igual en altres? 

han hagut de passar moltes més anys per deixar de banda per sempre, o casi bé sempre, timidesa i vergonya. Potser el fet de trencar amb tot i haver de començar casi de nou hi van ajudar, i el nou entorn, les noves companyies i els nous hàbits, han fet la resta. M'agrada poder fer i dir tot allò que vull, sense reprimir-me ... i si a algú no li agrada, que no miri!

però hi ha una cosa que no ha canviat i que demostra que en el fons continuo sent tímida i vergonyosa ... i són els nervis a la panxa i aquella calor que puja a la cara i que segur que la delaten unes galtes ben vermelles. Però això no és dolent, és la manera de demostrar-me que continuo sent jo, però que sóc capaç de vèncer les pors.

reflexions en veu alta

ens creiem prou capacitats com per no fer cas dels comentaris que ens fan mal, però la veritat és que per molt que volem, a vegades aquests comentaris ens persegueixen i conscient o inconscientment fan que la nostra manera d'actuar sigui diferent. I ull! Que a vegades això no és dolent!

perquè a vegades les crítiques fan mal, no ens agraden i creiem que estan fetes amb molta mala llet, però encara que sigui així segur que en podem buscar el cantó positiu i intentar millorar, i no perquè així algú ja no ens podrà criticar, sinó per nosaltres mateixos, perquè tot allò que fem és millorable i això repercuteix en la relació amb els altres, però també amb nosaltres mateixos.

evidentment no és qüestió d'intentar canviar tot allò que fem perquè algú ens ho diu, però si que ens hem d'aturar de tant en tant, fer revisió d'allò que fem, d'allò que no fem i d'allò que voldríem fer, i tambè de com fem les coses. És un exercici que a vegades fa mandra de fer, però que un cop fet, et carrega de tal manera les piles, que et dóna energia per continuar fent el què fas amb les mateixes o més ganes que el primer dia.

la caputxeta geocatxer

conte improvitzat i escrit per N0NA, l'agost del 2010, tot tornant de fer una sèrie de catxès, l'original està repartit entre els logs de la sèrie, aquesta versió és una adaptació. Està prohibida la seva reproducció total o parcial sense prèvia autorització de l'autora.

hi havia una vegada una noieta molt intrèpida, la Caputxeta, que cada dia havia de portar el dinar a la seva avia. La seva mare li posava el menjar i altres objectes de primera necessitat en una cistelleta i li deia a la seva filla:

"ves pel caminet on hi ha les vistes del Pedraforca per un cantó i Montserrat per l'altre, no et desviis i sobretot, no parlis amb ningú, ningú inclou el llop aquell que es diu GeoC!"

evidentment la noieta no feia cas a la seva mare i cada dia mirava quins catxés tenia aprop i en feia uns quants de camí a casa la seva avia. Cada dia en feia uns quants i mica a mica, anava augmentant el número total de catxés, no us penseu que això ho feia només per passar el temps de camí a casa la seva avia ... no pas!!! La noieta estava picada amb en GeoC, el llop! Es veu que ell en tenia moltíssims i la noieta no volia ser menys, així que mica a mica s'anava acostant a la fita del llop, que últimament estava una mica gandul i no feia massa catxés. Evidentment la mare no sabia res d'aquesta afició de la seva filla ... déu meu! No l'hauria deixat sortir sola de casa mai més!! La seva filla, sola pel bosc i buscant tuppers? L'hauria reclòs a casa de per vida o l'hauria acompanyat cada dia, pel camí aborrit de les vistes ...

la que si que n'estava al corrent era l'avia. Pobreta, sempre havia de dinar a tres quarts de quinze! Però no importava, mentre ella dinava (o més aviat berenava), la seva néta li explicava els catxés que havia trobat, quins Travels o GeoCoins havia vist ... L'avia havia pensat en més d'una ocasió de fer-se geocatxer ella també, però en comptes d'això va tenir un idea molt millor! Un dia, la seva néta li va explicar que a Barcelona (i ara també a Girona) es feien sopars mensuals de geocatxers, però clar, ella no hi podia anar ...

"escolta'm guapa" li va dir l'avia a la Caputxeta "He tingut una idea ... oi que t'agradaria poder anar als sopars mensuals, però no pots perquè la teva mare no et deixaria?"

"si..." va contestar la noieta tota trista.

"doncs he trobat una solució!" Va dir-li l'avia.

"ah si??¿?? Quina??!!?" contestà la néta.

"si Mahoma no va a la muntanya, oi que la muntanya va a Mahoma?¿??" Va dir-li l'avia.

"ui,avia ... t'has pres la medicació avui?¿?? On és el pot blau, aquell? ..."

"deixa't estar de pastilles i pots blaus! Escolta'm que això que t'explicaré ara t'interessa" Va etzibar-li l'avia a la seva néta.

la noieta es va quedar parada, no havia vist mai parlar així a l'avia!

"doncs el que et deia, si tu no pots anar als sopars, farem que els sopars, potser millor berenars, vinguin a nosaltres!"

ostres ... quina bona idea que ha tingut aquesta dona, va pensar la Caputxeta. Aquell dia quan el seu pare la va anar a buscar a casa l'avia i la va portar cap a casa, sabia que tenia molta feina a fer: havia de logar tots els catxés que havia fet aquell dia i pensar com muntar els berenars mensuals a casa l'avia.

si a Girona els sopars són el primer divendres de mes i a Barcelona el tercer dijous ... a veure, a veure ... a casa l'avia farem els berenars el segon dimecres de cada més!

abans de publicar l'event, primer va sondejar als amics geocatxers que tenia al facebook, a veure que els semblava la idea ... Carai! No s'ho esperava pas, a tothom li va encantar la idea! Tots tenien ganes de coneixer l'avia de la Caputxeta i poder tastar el seu pastís de galetes, crema i xocolata, conegut arreu de les contrades!

doncs res ... geoberenar mensual a casa l'avia. Ella posava el pastís, els assistents haurien de portar el beure! En el que no havia pensat la Caputxeta és que fent un berenar mensual a casa l'avia cada mes, el seu pare, a l'hora d'anar-la a recollir, els hi veuria el llautó de seguida ... Així que, l'únic requisit indispensable per poder assistir a la trobada mensual, hauria de ser anar vestit d'avi o avia ...

carai,quin èxit!!! La casa es va omplir de pseudo avis i avies geocatxers!!! Hi era tothom: els bat62, en Heidelgun, els Jucar, els Sisu i Montse, els MAT Team, els Fifties, la Soniettte, en Coldheartedman, el TrainXP, els Tecnics, en Seping, els The Night Club Team, la Rigolet, els GusTipTop, les Txuquis, en Wearetw, el Rofo15, els Guanacos, el Galtanegra, els Headbangers, i molts més! Fins i tot hi havia el Llop GeoC, un esdeveniment com aquell no se'l podia pas perdre!!

i quan va arribar el pare ... doncs la seva sogra, li va explicar que eren les companyes de puntes al coixí, que havien decidit de fer una trobada a casa seva, ja que ella no podia moure's d'allà. Sembla ser que el pare s'ho va empassar: Tot allò de catxés, mysteris, waypoints, multis, TB's, GPS, GC's, etc... deurien ser paraules de l'argot de les puntaires. Així que, amb el pare enganyat, avia i néta van poder disfrutar dels berenars mensuals durant molt imolt de temps!!!

i vet aquí un gat, i vet aquí un gos ... aquest conte, ja s'ha fos ...