dimarts, 14 d’abril del 2009

pavel khanukaev terés


d'embarassades i naixements n'hi ha cada dia a cada moment, ara que et toquin d'aprop per sort o per desgràcia no n'hi ha pas tants ... jo fa poc que m'he apropat al món de les embarassades i dels recents nascuts.

podríem dir que el meu primer contacte va ser fa poc menys de tres anys amb la Marta i el seu preciós Isaac, en aquest cas vaig disfrutar de l'embaràs i de tota la preparació pel part (que al final per desgràcia no va anar com tots voliem i ens esperavem), però la distància ha fet que no pugui difrutar de com l'Isaac va creixent dia a dia i m'he de comformar en veure'l tres o quatre cops l'any i seguir el seu bloc per anar veient com va creixent i cada dia està més guapo.

el segon contacte més que pre-part ha estat post-part, casi podriem dir que post-primer any ... i ha estat amb el Roger, la distància en un principi va fer que com l'Isaac el veigués molt de tant en tant, però tornar a Manresa també ha tingut coses bones i una ha estat poder veure casi bé cada setmana al Roger i poder veure com va creixent dia a dia i com n'està d'espavilat!!!!!

i fa una setmana va neixer potser el que és més important per mi ... a la Gemma la conec de rebot, però sempre hem connectat molt bé, ara ella està a Berlin, però això no impedeix que el contacte segueixi i que ens anem veient amb certa regularitat. I ara ha estat mare d'en Pavel. La veritat és que em va sorpendre quan vaig saber que estava embarassada, vaig haver d'anar a Vic abans de Nadal per comprobar que realment era veritat i poder-li tocar la panxa, i ara que veig les fotos, no m'ho acabo de creure, la Gemma mare d'una criatura, sincerament de totes les meves amigues casi podria afirmar que fa un any si m'haguéssin dit que tindria una criatura seria de la que menys m'ho hauria cregut, però no, ha estat ella i no cap de les altres. Espero que aviat puguin venir a Granollers i poder veure el Pavel en viu i en directe o si més no poder tenir noticies seves amb regularitat, que crec que amb això del facebook està més que assegurat.

doncs res ... que espero que tant l'Isaac, com el Roger i en Pavel tinguin una vida si més no tranquila i no massa complicada i que jo pugui disfrutar d'ells de diferent manera, però en definitiva poder veure com van creixent ...

diumenge, 5 d’abril del 2009

vestit de mermelada

VESTIT DE MERMELADA

cada matí sembla una nit,
sento que el temps passa i tu no ets amb mi.
Cansat de jugar, tot sol amb la mà,
malgastant vides que tu no voldràs.
No em vas triar, te'n vas voler anar,
em vas deixar sol amb la nit al costat
i ara somicant davant del mirall
m'has trencat el cor i te'n vas.
Tenies els teus llavis morts,
i jo no hi podia fer res.
Qui sap si jo et puc donar sort
treiem-nos de sobre aquest fred.
Potser demà, tot camviarà,
despertaràs del teu somni daurat.
Potser demà, l'estel fugaç
et dirà que has de fer amb el passat.
No t'embrutis el vestit de melmelada
no t'embrutis el vestit, nena embruixada.

divendres, 3 d’abril del 2009

lau teilatu - quatre teulades



LAU TEILATU

hemen gaude
ta poztutzen naiz
ta ziur zure aita ere bai;
ta zer ondo... zelan dijua
zure bufanda txuria.

lau teilatu gainian
ilargia erdian eta zu
goruntz begira,
zure keia eskuetan
putzara batekin... putz!
Neregana etorriko da
ta berriz izango gara
zoriontsu
edozein herriko jaixetan.

goxo goxo
kanta egin nazu
Benitoren Maria Solt.
Negarrik ez,
txuri zaude ta malkoak
zure kolorea kentzen dute.

lau teilatu gainian
[...]

felix, felix bihar
berriz egongo gara
txanpain apur batekin;
diru gabe baina
izarrak gurekin daude,
piano baten soinuaz.

lau teilatu gainian
[...]

QUATRE TEULADES

estem aquí
i me'n alegro
i segur que el teu pare també;
i que bé ... com va
la teva bufanda blanca?

quatre teulades a sobre
la lluna al mig i tu
mirant cap amunt
el teu fum a les mans
amb un buf ... buf!
vindrà on estic jo
i de nou serem feliços
a la festa de qualsevol poble.

dolçament
canta'm
Maria Solt del Benito.
Sense plorar,
estas blanca i les llàgrimes
borren el teu color.

quatre teulades a sobre
[...]

feliç-feliç demà
tornarem a estar
amb una mica de xampany;
sense diners però,
les estrelles estan amb nosaltres
amb la música d'un piano.

quatre teulades a sobre
[...]

la crisi dels collons

fa tres mesos que em vaig quedar sense feina ... bé, fa quasi un any també. Arrossego 15 mesos que només he estat activa (laboralment parlant) uns tres mesos i mig. I no només soc jo, cada setmana m'arriben noticies que un amic, un conegut o qui sigui s'ha quedat sense feina. I jo em miro al mirall i penso que potser no ho tinc tant "xungo" com altres, no tinc fills per mantenir, no tinc hipoteca per pagar, podríem dir que fins i tot tinc qui em mantingui, i tinc una "feineta" els caps de setmana que em distreu i em dóna els diners suficients per poder passar la setmana. Però no tothom té la mateixa situació que jo, hi ha pares de família amb lloguers o hipoteques per pagar, hi ha gent amb més de 50 anys que dubten que passat el temporal trobin una feina per poder arribar a una jubilació minimament digna, en fi, hi ha mil i un històries darrera de les mil i una persones que es queden sense feina dia a dia.

i tot això perquè passa? Sincerament crec que per por, si que la cosa no està com fa un any i les empreses no estan facturant i guanyant el que facturaven i guanyaven fa un any, però això vol dir que hi estan perdent?¿??? NO!!! Simplement que estan en decreixement respecte fa un any o dos o tres, però res a veure en estar perdent diners ... solució?¿?? reducció de plantilla, de costos, etc, etc, etc ... per poder seguir creixent i a final d'any repartir-nos els beneficis. Potser tots aquests directius i grans empresaris s'haurien de mirar una mica més al mirall i mirar al seu voltant, i veure que potser si entre tots s'estrenyen el cinturó i guanyen uns quants € menys que l'any passat, tots plegats podrem passar aquesta crisi un pèl més ràpid i de passada no estaran fotent enlaire la vida de milers de persones, perquè ara l'únic que estan aconseguint és putejar a tots els que han fotut fora, perquè els han deixat sense feina, i putejar els que s'han quedat dins perquè tenen el doble de feina.

dijous, 2 d’abril del 2009

inauguració


si ... ja fa un parell d'anys d'aquesta foto, però a mi m'agrada ... i què millor per començar que una foto d'una mateixa. A veure si mica a mica em vaig fent més autoretrats ... perquè tinc moltes fotos (potser massa fotos i tot) però en poques hi surto jo o altra gent. Doncs apa, ja tenim una cosa per apuntar a l'agenda.