avui fa just deu anys que la vaig descobrir, i sigui la versió original de Pink Floyd o qualsevol altre versió no puc evitar que se'm posin els pèls de punta i que una llàgrima rodoli galta avall, perquè siguis on siguis voldria que estiguessis aquí!
p.s. Dedicat a vosaltres dos, Josep i Gemma, però també a tots aquells que durant aquest 2009 també heu anat marxant, també voldria que tots fossiu aquí: Amanda, Jordi, Genoveva, Jacob, Glòria, Xavi, Rosa, Maria, Llorenç i Ramon.
queden menys de 12 hores per acabar l'any, no crec en el Nadal, no crec en les supersticions, ni en els bons desitjos pel nou any. Sincerament sóc bastant escèptica en general, no és que no cregui en res, però tampoc crec en tot (jo ja m'entenc!). Podria fer com tothom i començar una llarga llista de propòsits pel nou any: trobar feina, aprovar el curs, començar una nova dieta, estalviar diners per pagar deutes, trobar molts i molts tresors, apuntar-me a l'autoescola (ai no, que no tinc diners!), anar de viatge a Libia, cuidar més i millor als que estimo i als que m'estimen, saber parlar quan toca, saber callar quan toca, i saber escoltar quan toca ... i un llarg etc. de coses que potser faré demà mateix, que potser faré d'aquí a un mesos o que potser no faré mai. Però perquè tot això ho hem de fer avui i no d'aqui a 73 dies, o d'aquí a 6 mesos i mig, o quan ens vingui de gust?? Ho he decidit! No penso fer cap llista de propòsits, ni ara ni mai, les coses s'han de fer quan un està preparat, perquè posar-li una data si podem fer-ho o començar-ho ara mateix? M'he d'esperar a d'aquí 11 hores i 19 minuts a començar a canviar la meva vida? Doncs no!! Ho faré quan jo vulgui, que per això és la meva vida!! La única cosa que penso fer de moment, i ho faré ara, no pas d'aquí a unes hores, és valorar una proposta: és el que vull? és el que necessito? sóc capaç de fer-ho? i després què? .....? .....? ......?
porto tot un any buscant-lo i no el trobo, potser el vaig veure a principis de juny, no serà aquell que fa anys que conec i que no l'he vist mai, o potser ens vem conèixer a finals de setembre i encara no sé que és ell, calla! que potser el vaig veure ahir ... no, potser no. Serà qüestió de sortir al carrer i buscar-lo, crec que avui és el dia, si, si, avui segur que el trobaré, quan erem petits , cada 31 de desembre, sortíem amb el pare a buscar-lo i sempre el trobàvem, normalment a Sant Domènec o pel Passeig ... però avui hauré de sortir sola, perquè ja m'he fet gran, perquè ja s'ha fet gran i perquè ja no hi és ...
han passat uns quants dies des de l'últim cop que vaig escriure ... han passat moltes coses: sóc un any més gran, el meu germà ha marxat 15 dies "por ahí", m'he passat tot l'estiu tancada en una botiga cobrant llibres i més llibres, m'he tret el carnet de camió, la meva besiaia després de 101 anys ha decidit anar a fer companyia als que fa temps que no hi són, m'he anat col·locant dins del tema del bàsquet, he conegut a molta gent bona i nova i he deixat enrera aquells que no mereixien la pena cap mena d'esforç ... i, ah si! me'n descuidava!! He començat Animació Sociocultural: INDESCRIPTIBLE!!!
evidentment que no tot són flors i violes, però continuo mirant endavant i segueixo avançant mica a mica dia a dia. Com que la vida és dura i cruel no tot al juny han estat bones noticies, però estic segura que el juliol continuarà sent un bon mes, el començo fent el segon examen de pistes (espero que aquest cop vagi bé) i matriculant-me per fer el Cicle Formatiu d'Animació Sociocultural ... no podré anar a l'Stage de Sant Cugat però ja tinc la renovació feta per la temporada que ve o sigui que el curs 2009-2010 serà l'any del bàsquet i estudiar a tope ... això si, després de passar-me tot l'estiu treballant. Tot plegat sona a pesat, dificil, carregós, però en tinc moltes ganes!!!!
del juny em quedo amb les bones coses: el bon rotllo del bàsquet, Patum a Berga (l'any que ve repeteixo si o si!), la nova feina, Tarazona (i recuperar el contacte amb els madrilenys pel facebook), el camió, i les sortides amb la gent que estimo i que m'estima!! Del juliol espero poder-ne treure coses bones i noves il·lusions pels següents mesos!
després d'uns quants mesos en que les coses no han anat precisament bé del tot, sembla ser que podem dir que el juny (de moment) és el millor mes de l'any. Les coses sembla que em van bé a mi, però també als que em rodegen, i això em fa encara més feliç.
després d'estar uns mesos una mica "out" del tema camió, per fi he fet l'esforç d'estudiar una mica i fer tests i com tot esforç avui he tingut la meva recompensa: he aprobat ... o sigui que de moment anem pel bon camí!!
després d'estar 5 mesos a l'atur i veient que la cosa està xunga per trobar una feina, m'han trucat de l'Abacus i m'han ofert treballar tot l'estiu fent la campanya de llibres de text , no serà tan maca com la de Nadal, però una empenta per arribar a l'octubre bé de diners anirà més que bé!!
després dels intents fallits d'intentar estudiar a distància he fet el pas i m'he pre-inscrit per fer un Cicle presencial, espero que hi hagi sort i tingui plaça i m'hi pugui matricular ... tinc ganes de tornar a estudiar!!
després d'estar mesos pensant en què he fet malament, què podria canviar, etc. per fi m'he adonat que jo soc com soc i que sempre m'he mostrat així i que a qui no li agradi que no miri, i que com diu la dita "noy hay mal que por bien no venga". Ara mirant les coses fredament i amb més distància crec que inclús em va arribar a fer un favor, mica a mica estic retrobant el meu espai, els meus amics, la familia, coneixent gent nova, començant nous projectes amb moltes ganes i il·lusió; i m'adono que durant els ultims anys he estat mirant només en una direcció ... ara miro cap a totes, estic oberta a tot!!
abans de deixar-ho tot, ara sé que les coses s'han de pensar ... està molt bé ser impulsiu, però a vegades més val ser també una mica reflexiu!!
com bé deies la vida és un pèndol i hi ha moments bons i moments dolents, i sempre passem de l'un a l'altre sense poder-ho parar ni fer-hi res ... però en els moments dolents és quan et sents més buit i quan més trobes a faltar a aquells que has estimat i que han marxat.
jo ni tan sols hi era, ni el 28 d'octubre del 1951, ni el 14 de maig del 1981, però cada any penso en vosaltres. Penso que si hi fóssiu seria un dia especial, un dia per recordar i per guardar al costat de molts altres bons moments ... però no hi sou, i jo he de continuar endavant, i us prometo que en moments com aquest costa, però entre altres coses ho faig per vosaltres, perquè us vaig estimar, us estimo i us estimaré. Us trobo a faltar, desitjaria que fóssiu aquí, però no us oblidaré mai!!!
busco una calma inalcanzable la atmósfera aquí no es fiable Quiero estar solo si solo todo estará bien, que nadie me hable, que no rompan este silencio, es mío Hoy quiero sentir el frió, vértigo que el mundo pare y me separe del cansancio de vivir así harto de fingir excusas musas siento huir de mí, cosas que viví Esta cicatriz de traumas desangra versos desalma el alma Es mi verdad maldita, Mitad genio mitad flor marchita Que se apaga porque haga lo que haga el premio no cambiara mi estado de ánimo, es este sentimiento pésimo que me tiene pálido Con mis colega no soy cálido Ya no hay remedio, preguntan qué sucede y me limito a mirar serio Mi amada siente el tedio dice que estoy distante, me mira y sé que ve una decepción constante Y si la vida es un instante hoy quiero olvidar que existo quiero escapar a mi desierto sin ser visto Salir de este círculo, volar a otro lugar quedarme quieto, allí la soledad es mi amuleto
nada ni nadie hoy me acompaña en este baile quiero estar solo si solo todo estará bien que nadie hable, me falta el aire por una vez que el mundo calle
nada ni nadie hoy me acompaña en este baile quiero estar solo si solo todo estará bien que nadie hable, me falta el aire por una vez que el mundo calle
me importa una mierda lo que el resto diga que se alegren o que me envidien por todo lo que consiga Mi única enemiga es esta mente rota desde crío Abre puertas prohibidas empujándome al vacío Sonrío por compromiso y casi no veo a los míos, mi familia, la gente que mas me quiso con mi rap estoy de luto no disfruto, es mi veneno ver que escriba lo que escriba pienso que no soy tan bueno y si pierdo confianza dado a las circunstancias vago igual que un zombi temores nunca los vencí y con Dios mantuve un pacto demasiado triste el jamás habla conmigo y yo no digo que él no existe perdiste el norte, yo lo perdí al jugar con miedo al sentir nervios traicioneros tensando mis dedos, puedo soportarlo quise esquivarlo y nada cambia ahora mi corazón es como un invierno en Finlandia no queda rabia solo pena, una gangrena que mis venas pudre, pieza perdida del puzle, que nació un 1 de octubre y desde entonces vive condenada y loca rosa espinada sangra a quien la toca quise compañía y obtuve un monologo quise un final feliz y me quedé en el prólogo la droga es el peor psicólogo, nunca curo mi ahogo solo quiero correr a otro horizonte y estar solo.
nada ni nadie hoy me acompaña en este baile quiero estar solo si solo todo estará bien que nadie hable, me falta el aire por una vez que el mundo calle
nada ni nadie hoy me acompaña en este baile quiero estar solo si solo todo estará bien que nadie hable, me falta el aire por una vez que el mundo calle
para todo aquel que se ha sentido solo, vacio, vagando extraño entre océanos de cráneos, para todo aquel que no sabe escapar al daño, Nach, tus males contemporáneos...nada ni nadie...que el mundo calle
d'embarassades i naixements n'hi ha cada dia a cada moment, ara que et toquin d'aprop per sort o per desgràcia no n'hi ha pas tants ... jo fa poc que m'he apropat al món de les embarassades i dels recents nascuts.
podríem dir que el meu primer contacte va ser fa poc menys de tres anys amb la Marta i el seu preciós Isaac, en aquest cas vaig disfrutar de l'embaràs i de tota la preparació pel part (que al final per desgràcia no va anar com tots voliem i ens esperavem), però la distància ha fet que no pugui difrutar de com l'Isaac va creixent dia a dia i m'he de comformar en veure'l tres o quatre cops l'any i seguir el seu bloc per anar veient com va creixent i cada dia està més guapo.
el segon contacte més que pre-part ha estat post-part, casi podriem dir que post-primer any ... i ha estat amb el Roger, la distància en un principi va fer que com l'Isaac el veigués molt de tant en tant, però tornar a Manresa també ha tingut coses bones i una ha estat poder veure casi bé cada setmana al Roger i poder veure com va creixent dia a dia i com n'està d'espavilat!!!!!
i fa una setmana va neixer potser el que és més important per mi ... a la Gemma la conec de rebot, però sempre hem connectat molt bé, ara ella està a Berlin, però això no impedeix que el contacte segueixi i que ens anem veient amb certa regularitat. I ara ha estat mare d'en Pavel. La veritat és que em va sorpendre quan vaig saber que estava embarassada, vaig haver d'anar a Vic abans de Nadal per comprobar que realment era veritat i poder-li tocar la panxa, i ara que veig les fotos, no m'ho acabo de creure, la Gemma mare d'una criatura, sincerament de totes les meves amigues casi podria afirmar que fa un any si m'haguéssin dit que tindria una criatura seria de la que menys m'ho hauria cregut, però no, ha estat ella i no cap de les altres. Espero que aviat puguin venir a Granollers i poder veure el Pavel en viu i en directe o si més no poder tenir noticies seves amb regularitat, que crec que amb això del facebook està més que assegurat.
doncs res ... que espero que tant l'Isaac, com el Roger i en Pavel tinguin una vida si més no tranquila i no massa complicada i que jo pugui disfrutar d'ells de diferent manera, però en definitiva poder veure com van creixent ...
cada matí sembla una nit, sento que el temps passa i tu no ets amb mi. Cansat de jugar, tot sol amb la mà, malgastant vides que tu no voldràs. No em vas triar, te'n vas voler anar, em vas deixar sol amb la nit al costat i ara somicant davant del mirall m'has trencat el cor i te'n vas. Tenies els teus llavis morts, i jo no hi podia fer res. Qui sap si jo et puc donar sort treiem-nos de sobre aquest fred. Potser demà, tot camviarà, despertaràs del teu somni daurat. Potser demà, l'estel fugaç et dirà que has de fer amb el passat. No t'embrutis el vestit de melmelada no t'embrutis el vestit, nena embruixada.
hemen gaude ta poztutzen naiz ta ziur zure aita ere bai; ta zer ondo... zelan dijua zure bufanda txuria.
lau teilatu gainian ilargia erdian eta zu goruntz begira, zure keia eskuetan putzara batekin... putz! Neregana etorriko da ta berriz izango gara zoriontsu edozein herriko jaixetan.
goxo goxo kanta egin nazu Benitoren Maria Solt. Negarrik ez, txuri zaude ta malkoak zure kolorea kentzen dute.
lau teilatu gainian [...]
felix, felix bihar berriz egongo gara txanpain apur batekin; diru gabe baina izarrak gurekin daude, piano baten soinuaz.
lau teilatu gainian [...]
QUATRE TEULADES
estem aquí i me'n alegro i segur que el teu pare també; i que bé ... com va la teva bufanda blanca?
quatre teulades a sobre la lluna al mig i tu mirant cap amunt el teu fum a les mans amb un buf ... buf! vindrà on estic jo i de nou serem feliços a la festa de qualsevol poble.
dolçament canta'm Maria Solt del Benito. Sense plorar, estas blanca i les llàgrimes borren el teu color.
quatre teulades a sobre [...]
feliç-feliç demà tornarem a estar amb una mica de xampany; sense diners però, les estrelles estan amb nosaltres amb la música d'un piano.
fa tres mesos que em vaig quedar sense feina ... bé, fa quasi un any també. Arrossego 15 mesos que només he estat activa (laboralment parlant) uns tres mesos i mig. I no només soc jo, cada setmana m'arriben noticies que un amic, un conegut o qui sigui s'ha quedat sense feina. I jo em miro al mirall i penso que potser no ho tinc tant "xungo" com altres, no tinc fills per mantenir, no tinc hipoteca per pagar, podríem dir que fins i tot tinc qui em mantingui, i tinc una "feineta" els caps de setmana que em distreu i em dóna els diners suficients per poder passar la setmana. Però no tothom té la mateixa situació que jo, hi ha pares de família amb lloguers o hipoteques per pagar, hi ha gent amb més de 50 anys que dubten que passat el temporal trobin una feina per poder arribar a una jubilació minimament digna, en fi, hi ha mil i un històries darrera de les mil i una persones que es queden sense feina dia a dia.
i tot això perquè passa? Sincerament crec que per por, si que la cosa no està com fa un any i les empreses no estan facturant i guanyant el que facturaven i guanyaven fa un any, però això vol dir que hi estan perdent?¿??? NO!!! Simplement que estan en decreixement respecte fa un any o dos o tres, però res a veure en estar perdent diners ... solució?¿?? reducció de plantilla, de costos, etc, etc, etc ... per poder seguir creixent i a final d'any repartir-nos els beneficis. Potser tots aquests directius i grans empresaris s'haurien de mirar una mica més al mirall i mirar al seu voltant, i veure que potser si entre tots s'estrenyen el cinturó i guanyen uns quants € menys que l'any passat, tots plegats podrem passar aquesta crisi un pèl més ràpid i de passada no estaran fotent enlaire la vida de milers de persones, perquè ara l'únic que estan aconseguint és putejar a tots els que han fotut fora, perquè els han deixat sense feina, i putejar els que s'han quedat dins perquè tenen el doble de feina.
si ... ja fa un parell d'anys d'aquesta foto, però a mi m'agrada ... i què millor per començar que una foto d'una mateixa. A veure si mica a mica em vaig fent més autoretrats ... perquè tinc moltes fotos (potser massa fotos i tot) però en poques hi surto jo o altra gent. Doncs apa, ja tenim una cosa per apuntar a l'agenda.
m'agrada la fotografia, sense música no es pot viure ... i a tots en més o menys mesura sempre ens passen coses pel cap. Doncs aquí podreu veure què és el que em volta a mi pel cap, quina música m'agrada i una mostra de les meves fotografies o les fotos d'altres fotògrafs segurament molt més bons que jo!
