ostres ... ho necessitava, he dormit poc, però com un tronc!! Aquest lloc m'agrada, m'hi sento bé ... com cada matí dutxeta, avui toca freda perquè es veu que s'ha acabat el butanu, i després un bon esmorzar: creppes, pa de pita, mantega, melmelades, cola-cao, cafè, te, llet, ... hem de carregar fort les piles que avui no dinem a casa, ens espera el camió per anar a les mines de sal, i a la tarda altre cop amb els nens!
el camió ja ha arribat, però està carregat de pedres!! Les descarreguen al costat de la haima que estan construint, diu l'Ahmed que d'aqui una setmaneta ha d'estar llesta. Posen mantes per no embrutar-nos massa i mica a mica anem pujant al camió, nosaltres marxem cap a les mines, i els nois que ahir van animar la festa es queden muntant la haima. Tot i no fer massa calor jo vaig amb els pantalons curts, tot i que ara passa una mica de ventet, segur que després seran del tot útils, i ja que hi som aprofito per posar-me crema per tot arreu: cames, braços, coll, cara ... Arribem a Ait Hani i fem una parada tècnica per recollir el director, es veu que ahir va comentar al Llorenç i al Joan que no ha estat mai a les mines i li faria il·lusió anar-hi. Seguim el trajecte i quan deixem la carretera asfaltada el Llorenç, l'Albert i la Gore s'enfilen al sostre de la cabina per poder disfrutar millor del paissatge, la resta cantem i passem l'estona, mirem el paissatge i observem que estem arribant a destí, el Yuse (ex estudiant de mines) ens explica que ja es comencen a veure formacions salines, com les que podem trobar-nos a Súria, si ja dic jo que estem com a casa!
un cop a lloc i hem baixat tots del camió, creuem un rierol (no és ni de bon troç com el del primer dia) i ens enfilem per la muntanya per acostar-nos a un forat, on un noi amb un pic fet amb fusta d'ametller pica la roca per extrure mineral. Es veu que tot el mineral que extreuen de la mina el carreguen en uns rucs i el baixen fins a Tinghir, d'allà se'n va cap a Mali on el fan servir per la ramaderia. Sembla mentida que tot això ho facin amb aquests pics, nosaltres intentem treure alguna cosa i és impossible, la fusta d'ametller és molt elàstica i costa molt de picar amb precisió, es veu que a ells els va molt bé, perquè tot el que té d'elàstic ho té de resistent, diu que és impossible que la fusta es trenqui (oi que si Anna??). Un cop hem intentat de fer de miners i no ens n'hem ensortit anem a visitar un altre forat, aquest és inmens, i està fet com l'altre, només a cop de pic. Per allà hi ha una dotzena d'homes i nens que treballen a la mina, alguns viuen en casetes que hi ha a prop i altres pugen cada dia des d'Ait Hani. El sou per estar 9 hores picant la roca és de 50 dirhams o el que és el mateix: 5 €uros!!
tornem cap al camió i desfem una mica del camí que hem fet, anem cap a una cascada que hi ha a mig camí entre la mina i Ait Hani. Els nens que hi havia per allà ens segueixen, van casi més ràpid ells a peu que nosaltres amb camió. Uns quants van corrent darrera del camió i la resta van vorejant una canalització d'aigua que hi ha a la muntanya. Al final han d'anar tots per la canalització, el camioneru ha parat de cop i els ha esbroncat, només faltaria que ara un es fes mal per culpa del camió. Un cop arribem a la cascada repartim els entrepans que ha fet l'Ismael, està bonissim, un pa de pita amb una truita i un sofregit de ceba i tomàquet (curiosa però bona manera de fer un pa amb tomàquet!!). Després de dinar les cabretes del grup s'enfilen cap a la cascada i més amunt, altres parlem de les activitats de la tarda, fem petar la xerrada, juguem amb els nens de la mina, etc. I la pregunta que ens fem la majoria és: perquè ha vingut el director si s'ha passat la meitat del matí parlant per telèfon i l'altra sol i aïllat com un mussol?
es fa l'hora d'anar cap a l'escola d'Ait Hani. Quan hi arribem ens trobem que hi ha uns quants nens que estan fent un examen, ens haurem d'esperar una estona per començar les activitats que haviem pensat, així que decidim que la Txell, el Llorenç i el Yuse facin la seva performance del "je suis triste" en una classe i com ahir ens trobem que una allau de nens entra a la classe, crec que avui n'hi ha fins i tot més que ahir!! A part de la performance els fem cantar unes quantes cançons, els nens s'ho estan passant de conya ... i nosaltres també!! Sembla que tot el que haviem pensat no es podrà pas fer tal i com teniem previst així que sortim a fora el pati i fem grups com més o menys podem, intentem tenir uns 10 nens/nenes per grup, i fer les activitats previstes. Amb la Núria i la Silvia ens emportem unes 14 nenes cap a un cantó del pati i els expliquem com jugar a "el fotograf", tot el que haviem pensat per fer-nos entendre no serveix massa de res i després d'un parell d'intents acabem fent alguna dansa ... jo decideixo anar a voltar pels grups i fer fotos, és curiós veure com cadascú s'espavila com pot per fer-se entendre!
ja ho diuen ja que les coses bones no duren per sempre i de seguida es fa l'hora de marxar, el director fa entrar els nens en una classe i els explica qui som nosaltres, què fem, perquè hem vingut, de fet m'imagino que els hi explica això, jo només entenc una cosa "animation socioculturelle", per tant dedueixo que els està parlant de nosaltres. Els nens surten d'estampida de la classe (amb plors inclosos, els nens són el que són aquí a Ait Hani i a qualsevol lloc del món), i nosaltres els seguim. Fotos, abraçades i poc a poc anem pujant a les furgonetes per tornar cap a Tamtattouchte, avui ens espera un bon sopar: Mechoui. Quan arribem a l'alberg hi ha un "campi qui pugui" i en un tres i no res em trobo que la majoria de la gent ha marxat al poble a comprar tabac i la resta està dutxant-se o a les habitacions, així que decideixo anar a buscar els fulls per poder escriure unes quantes linies d'aquest quadern, però la Silvia i la Gore s'han emportat la clau, així que ... agafo l'iPod, poso música i m'assec a fora a pendre la fresca i a desconnectar una estona, m'oblido completament del viatge, i el meu cap comença a viatjar, a pensar, a ..............
la gent va reapareixent i amb el Joan entrem a la cuina a veure el xai, de moment no l'hi han fet res, ens comenta l'Ahmed que ara l'untaran, amb no sé què, i que quan ja només quedin brases al forn que tenen allà fora, el posaran a dins i al cap d'una horeta ja ens el podrem menjar. La següent visita toca fer-la al forn, on estan preparant les brases, rentant una taula per poder-hi posar el xai, etc. Ens diuen que encara falta una estona o sigui que jo continuo amb la música, uns quants escriuen el seu diari a la haima i els altres deuen estar a les habitacions. Al cap d'una bona estona treuen el xai de la cuina (ara té un color grogós) i el porten cap al forn. Un cop està a dins posen una llosa a sobre i cobreixen amb fang, tant el forat que hi ha al terra com per sobre la llosa. ara només falta esperar-nos una hora per menjar-lo, segur que estarà bonissim! Al cap d'una estona ens criden per sopar, diuen que mentre es fa el xai podem anar menjant-nos la harira, així després ens podrem menjar el xai just acabat de sortir del forn. Ens mengem la harira i quan acabem uns quants sortim a mirar com treuen el xai del forn. I després tornem a la sala, al cap de no res ens porten el xai i couscous per acompanyar, aquesta gent està boja, hi ha moltissim menjar aquí!!
després del fantàstic sopar i tal i com ens ha promès el Pep tenim sessió de màgia berber a càrrec de l'Ahmed. El primer truc ens deixa a tots desconcertats, com la cosa segueixi així malament anirem, més que magia són trucs d'habilitat, enigmes, etc. i alguna presa de pel i mullada també hi tenen cabuda. Alguns dels trucs els resolem i quan no és així l'Ahmed inclús posa bona cara (què deu pensar de nosaltres?). I com ja ve sent habitual, abans d'anar a dormir, toca sessió de música berber, moure's, ballar, mirar, contemplar, la gent va desfilant poc a poc cap a dormir, demà ens hem de llevar MOLT d'hora i al final quan ja no queda ningú dels nostres jo també decideixo anar a dormir ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada