qdb #8 Ouarzazate - Marrakech - Girona - Reus - Manresa i moltes hores de retard ...

avui com ja va sent comstum també toca llevar-nos d'hora, encara queden uns quants kilometres per arribar a Marrakech, i tampoc és qüestió d'arribar-hi amb el temps just per anar directes a l'aeroport. Així que de seguida ens anem llevant tots, ho anem recollint tot i posant-ho TOT a la maleta, a alguns els hi costa més, han comprat moltes coses i no saben on posar-les, a altres ens costa menys, això de no comprar res té els seus avantatges. Anem a fer l'últim esmorzar marroquí i quan acabem ... directes a Marrakech, sense passar per la sortida ni cobrar les 20.000 ptes. De fet fem els 200 km que tenim de distància bastant ràpid, tenint en compte que hem de tornar a passar pel Tizi in Tichka i la carretera sinuosa que creua l'Atles, només parem un cop després del Coll perquè el Roger s'està marejant, a qui se li acut posar-se darrera de tot de la furgo quan sap que hem de fer tot aquest reguitzell de curves!!

pocs minuts després del migdia arribem al bell mig de Marrakech, primera parada a l'Hotel Ali, visita obligada al sr. Roca i després hi ha una mica un "campiquipugui", tothom vol aprofitar els últims moments al país per comprar tot allò que encara no ha trobat aquests dies, jo en canvi trec el GPS i molt ben acompanyada pel Pep i pel Joan marxem direcció al CyberPark a buscar un catxé que fa poc que està amagat a Marrakech, després de la recerca tornem a la plaça de l'Fnac ... aquesta tarda tindré una última oportunitat de geocaching marroquí als jardins de la Menara. Ara jo em trobo amb un problema, tothom ha marxat a comprar coses i jo no tinc amb qui dinar!! El Pep m'indica el carrer on fan els kebabs i vaig a veure si hi trobo algú, per un moment em sento desprotegida, estic "sola" al mig de Marrakech, sense tenir idea de francès, i sense mòbil ni res, només 200 dirhams! No trobo ningú i torno cap a l'Hotel Ali, em sembla que hauré de dinar amb el Pep, el Joan i el Llorenç, però al final el Llorenç em diu cap on han anat el Roger, l'Irene, la Marina i no sé qui més, vaig cap allà i en comptes d'ells em trobo a la resta de gent de primer, el primer que faig és demanar-los si han dinat i com que em diuen que no em quedo amb ells. Anem al carrer dels kebabs i entrem en un local on demanem el dinar. Quan sortim d'allà tothom està cansat i acabem pujant a la terrassa d'un bar amb vistes a la plaça i fem l'últim te marroquí.


de seguida es fa l'hora i tornem cap a l'Hotel Ali, d'allà anem cap als Jardins de la Menara, on el Pep ens explica l'història dels jardins, podriem resumir-ho com que és la "piscina" d'una princeseta, ara els jardins (per nosaltres sembla més un macro-hort que uns jardins) són el punt de trobada de moltes famílies que hi van a passar el dia, es porten el dinar i apa, fins que es faci fosc. Després de les explicacions torno a agafar el GPS i anem a buscar l'ultim tresor marroquí i aquest si que cau fàcilment, encara estic a uns 10 metres de les coordenades que el Llorenç ja crida "l'he trobaaaat!!", firma al logbook improvitzat que hi ha, repàs de les últimes firmes, quatre fotos i ràpid cap a les furgonetes que es fa tard i encara perdrem l'avió, de fet crec que a més d'un no ens faria res haver-nos de quedar uns quants dies més aquí ...


quan arribem a l'aeroport tothom s'afanya a guardar totes les últimes compres a les maletes, anem tard o sigui que ràpid facturem les tres maletes grosses, ens despedim del Pep amb un "està molt bé" col·lectiu, no entenc perquè la gent del voltant ens mira amb aquesta cara ... i anem per passar el control de seguretat, passa el Joan, però a la Marta li diuen que no, i a l'Irene, i a la Gore, ... ens falta que al taulell de facturació ens posin un segell conforme el passaport coincideix amb el nom de la targeta d'embarcament, corren tornem tots al taulell de facturació, i després altre cop cap al control, quin espectacle que estem muntant en un moment ... control d'equipatges, cua per segellar el passaport, cua per comprobar que el passaport està segellat ... i per fi tot just 5 o 10 minuts abans d'embarcar pugem unes escales i ens trobem una noia que ens demana si anem a Reus (la noia és basca i deduim que ella també vola cap a Reus), ens comenta que li han dit que l'aeroport de Reus està tancat i que haurem d'anar a Girona. El Llorenç i jo tenim un mateix pensament "el cotxe està a Reus!!". Evidentment a l'hora que toca no embarquem i anem passant les hores esperant saber si anem a Reus o Girona i a quina hora marxarem. La gent comença a trucar a la gent que ens ha de venir a buscar a Reus i els envien cap a Girona. Jo truco a casa i tirant llarg calculo que arribaré a les 6.00h del matí. Al final acabem marxant de Marrakech a la 01.00h (les 02.00h hora catalana) i aterrem a Girona després d'una bona saccejada a les 4.00h. Ara només queda agafar l'autobus fins a Reus, hi arribem a les 07.00h i per acabar agafar el cotxe i anar cap a Manresa. Crec que mai m'havia fet tanta il·lusió veure Montserrat pel cantó de Vilafranca, fa unes hores no volia marxar de Marrakech, però ara, sincerament, ja tinc ganes d'arribar a casa, dutxar-me i dormir una estona. Finalment a les 09.00h arribo a casa, però com que tornant s'ha fet de dia, al final m'he desvetllat i no puc dormir, em dutxo, desfaig la maleta, li explico a la meva mare com ha anat el viatge, anem a la Fira de l'Aixada, a dinar a Santpedor, i al final a la tarda caic rendida al sofà, no em fa falta ni estirar-me. Però podriem dir que això és una migdiada i per si no n'he tingut prou acabo el dia a Navarcles fent unes birrilles subversives amb molt bona companyia!!


Només em fa ràbia una cosa, les més de set hores de retard m'han fet impossible poder anar al 3r mini-event de Lloret de Mar, jo que volia acabar el mes buscant tresors ...

qdb #7 comencem a desfer camí

si ahir deia que ens vem haver de llevar d'hora, avui encara hem hagut de matinar més!! De fet ens hem llevat d'hora nosaltres i els francesos de la haima del costat, es veu que el Joan i el Llorenç s'han equivocat i els han intentat despertar a ells!! De seguida hem pujat als camells i cap a les dunes falta gent. Els camells s'han parat en un lloc bastant ample i pla i nosaltres hem hagut de pujar caminant fins a dalt de tot de la duna, ja ens haurien pogut deixar a dalt de la duna i no a baix!!! Uns quants ens hem assegut allà mateix, altres han decidit anar més amunt, a una altra duna. Mica a mica el sol ha anat traient el nas i com quan ahir es va pondre, quan el sol ja ha sortit del tot hem aplaudit. Al cop de poc els de la duna de dalt han arribat i hem baixat cap als camells, hem tornat a pujar-hi i cap a la haima hi falta gent.

hem esmorzat a peu de dunes, la veritat és que el lloc és idilic, llàstima que no pugui fer gaire fotos (no tinc ganes de tornar a casa amb la càmera plena de sorra i haver-la d'enviar al SAT). Avui ens toca una bona tirada de furgoneta o sigui que de seguida ho recollim tot i tornem a pujar a les furgonetes, ja són la nostra segona casa aquí al Marroc. Avui toca parada a Rissani i després continuar desfent camí fins a Ouarzazate ... el viatge no s'ha acabat, però tot el que anirem veient ja no serà desconegut. Quan parem a Rissani, primer fem una volta pel mercat, com que avui és "Nadal" i a més és divendres, no podem disfrutar de tot l'ambient que realment té el mercat, no hi corre ni una ànima! Alguns aprofiten i compren te, continuem voltant i anem a una altra zona del mercat, hem de fer temps, es veu que la persona que ens ha de rebre està fent neteja general per estar presentable per la festa de "Nadal" ... passem per la zona de les barberies i el Pep ens explica què fan amb les sangoneres, a ulls nostres sembla una cosa totalment salvatge i fastigosa, però segur que moltes de les nostres costums i maneres de fer a ells també els deu provocar reaccions d'aquest tipus, a més, això de curar malalties amb sangoneres fins fa poc també es feia a les nostres contrades ...


es fa l'hora d'anar cap a l'associació, ens reben el vicepresident, el president ha marxat a passar el "Nadal" amb la família, i dos vocals. Ells insisteixen en que ens quedem a dinar allà amb ells, però el Pep després d'una bona negociació els fa entendre que és molt d'hora i que si aprofitem per marxar podrem arribar més d'hora a Ourzazate, ens queden encara molts kilometres per fer avui!! Fem entrega del material que hem portat: medicaments, estris de farmaciola i bolquers per gent gran. Després dels discursos per part dels membres de l'associació i per part nostra sortim al carrer, ens fem les ja típiques fotos de grup i cap a les furgonetes hi falta gent. De Rissani anem cap a Erfoud on dinarem i després d'una, també típica, discusió amb el conductor, aconseguim anar a un lloc on hi ha fossils, després de donar una volta per allà, tornem cap a Erfoud i dinem en una terrassa, la tagine de kefta està bonissima!!


però de seguida marxem, aquí no hi ha descans que valgui, i altre cop a les furgonetes i a fer kilometres s'ha dit, tot i que portem un parell de dies passant llargues estones a les furgonetes no se'm fa massa pesat, el Pep sempre té alguna cosa a dir, sinó el Yuse algun acudit per explicar i sinó algú agafa la guitarra i a cantar s'ha dit, i si res d'això funciona, em poso una mica de música i m'adormo una estona. La set apreta i li demanem al Pep de parar per poder comprar aigua i poder fer una visita al senyor Roca i dit i fet, parem en un hotel a peu de carretera, ostres quin Hotel!! després de la visita obligada als lavabos hem sortit a la piscina on hem pogut sucar els peus, l'aigua estava freda, però que ve que ha anat després de tantes hores de furgoneta. Però les coses no son eternes i de seguida hem de seguir el nostre viatge, continuem fent camí cap a Ouarzazate.


arribem a la ciutat del cinema que s'està fent fosc. Abans d'anar a l'hotel fem una ruta per la kasbah de Ouarzazate, pels carrerons ens trobem a la filla d'una amiga del Pep i ens acompanya a veure la seva mare, que no sé per quin motiu no pot estar massa per nosaltres, ens quedem sense te, així que tornem cap a les furgonetes. El dia ha estat llarg i tenim ganes d'arribar a l'hotel i descansar. Avui toca dormir en un saló marroquí, dormirem tots junts, espero que no hi hagi massa xivarri, avui necessito descansar que demà quan arribem a Reus encara em tocarà conduir fins a Manresa. Durant el sopar repartim els papers per fer el "killer" i l'ambient "s'enrareix", la gent no fa res més que parlar del joc ... jo me'n oblido, sé a qui he de matar, si puc ho faré i si em maten, doncs morta estaré. Després del sopar anem a la piscina a fer-la petar una estona, però el cansament pot més que jo i decideixo anar-me'n a dormir, demà serà un dia llarg. He d'aprofitar la última nit que passo al Marroc (de moment!).

qdb #6 posta de sol al desert

avui toca matinar, em llevo quan tothom està dormint, fins i tot el sol encara dormirà una bona estona. La dutxa m'espera, espero que avui no sigui freda!! Un cop dutxada, amb la maleta feta i amb la Silvia avisada (ella també es vol dutxar aquest matí), mentre espero que la gent es vagi despertant i vagin baixant a esmorzar, jo torno a desconnectar una estona, sincerament ho necessito, m'ho estic passant molt bé en aquest viatge, però ja fa dies que trobo a faltar moments per mi sola, i ara és un bon moment, amb la calma del matí, el te que m'ofereix un noi de l'alberg m'ajuda a relaxar-me i tornar a viatjar sense moure'm de lloc ... la gent es va despertant, l'esmorzar és a punt, i com ahir tornem a disfrutar d'un esmorzar fabulós. Però la pressa es fa notar i de seguida que acabem d'esmorzar anem desfilant cap a les furgonetes, és l'hora de marxar, però abans una foto de grup, necessito tenir una foto amb tota aquesta bona gent ...

desfem el camí que vem fer abans d'ahir, i un cop estem a Tinghir, ens dirigim cap a Merzouga, però amb parada previa a El Khorbat on farem una petita intervenció en una llar d'infants impulsada per una associació catalana ... Primer de tot ens dirigim a l'Hotel El Khorbat, i triem què volem dinar (avui tenim el privilegi de poder escollir entre diferents primers i segons!) i després mica a mica i en grups reduïts anem cap a la Llar d'Infants per tenir un primer contacte amb els nens, poder donar-los el material que els hi hem portat i veure quin és el seu mètode d'ensenyament. Un cop hi hem passat tots els grups cadascú es fa càrrec d'un o dos nens i anem cap al "riu" on fem petits jocs de falda: el ralet ralet, l'arri, arri, tatanet, etc. Els nens són maquissims, però com que son tant petitons alguns estan bastant esporuguits. Acabem la trobada fent una rotllana i cantant algunes cançons en francès. Tot fent un tren tornem cap a la Llar d'Infants i allà ens despedim d'ells.


just al costat de l'escola hi ha el Museu dels Oasis, el museu ha estat creat pel Roger Mimó, més que un museu és un centre de documentació sobre les kasbah i tot el relacionat amb elles, una curiositat del museu és que els cartells explicatius estan en molts idiomes entre ells el tamazight i el català! El Pep ens fa de guia pel museu i ens explica detalladament tot el que hi ha, desde com es construeixen les kasbah, com són els panys o les frontises de les portes, la roba tradicional segons la zona, les joies, els costums i rituals, etc ... però el temps se'ns tira a sobre i hem d'anar a dinar, és d'hora, però el temps ens apreta, ja que hem d'arribar a merzouga a una hora prudencial, sino ens quedarem sense veure la posta de sol. Jo m'he demanat uns briuats de primer i una pizza de segon, com a tot arreu continuo dient que tot estava bonissim!!


un cop dinats marxem ràpid en direcció Merzouga, però abans d'arribar a Rissani fem una parada per poder observar les Fogaras o Khettaras. El Pep ens ha explicat aquest matí al museu la seva útilitat. Resumint podriem dir que és un sistema de reg, es canalitza l'aigua dels oasis cap a zones més seques i més baixes (pel propi desnivell l'aigua circula d'una zona a l'altra), i en tot el recorregut es construeixen pous per poder tenir aigua també entremig dels dos punts. En el punt on ens hem parat també podem observar que al desert a vegades munten unes estructures amb canyes per poder aturar el moviment de les dunes i així evitar que aquestes s'acabin menjant la carretera. Seguim camí cap a Rissani i allà parem per fer una visita llampec a una mesquita, el Pep tenia l'intenció d'anar-hi demà, però com que demà celebren "Nadal" diu que serà impossible.


enfilem la recta final del llarg trajecte d'avui i al cap de pocs kilometres de sortir de Rissani, agafem un trencall de la carretera que després d'uns quants kilometres per un camí tortuós ens porta als peus del Sahara. El temps ens apreta i just baixar de les furgonetes agafem i enfilem dunes amunt, i més amunt, i més amunt fins que trobem una duna prou alta com per poder disfrutar del sol ponent-se darrera la hamada. Fem unes quantes fotos de grup i un cop la llum comença a mimbar fem camí cap a l'hotel. Portem les maletes cap a la haima, després anem a sopar (avui toca buffet lliure) i després del sopar vetllada amb música berber, però a mi no m'acaben de convençer, aquests dos ultims dies a Tamtattouchte m'han agradat més, aquesta gent són com paparres i sembla que el seu únic interès és tirar la canya ... de seguida em retiro a dormir, tantes hores de cotxe m'han destrossat bastant, necessito dormir, fa dies que no dormo més de cinc hores seguides! A més demà ens hem d'aixecar d'hora, anirem amb camells a veure com surt el sol per darrera de les dunes, per darrera de l'erg Chebby.

qdb #5 com a casa enlloc

ostres ... ho necessitava, he dormit poc, però com un tronc!! Aquest lloc m'agrada, m'hi sento bé ... com cada matí dutxeta, avui toca freda perquè es veu que s'ha acabat el butanu, i després un bon esmorzar: creppes, pa de pita, mantega, melmelades, cola-cao, cafè, te, llet, ... hem de carregar fort les piles que avui no dinem a casa, ens espera el camió per anar a les mines de sal, i a la tarda altre cop amb els nens!

el camió ja ha arribat, però està carregat de pedres!! Les descarreguen al costat de la haima que estan construint, diu l'Ahmed que d'aqui una setmaneta ha d'estar llesta. Posen mantes per no embrutar-nos massa i mica a mica anem pujant al camió, nosaltres marxem cap a les mines, i els nois que ahir van animar la festa es queden muntant la haima. Tot i no fer massa calor jo vaig amb els pantalons curts, tot i que ara passa una mica de ventet, segur que després seran del tot útils, i ja que hi som aprofito per posar-me crema per tot arreu: cames, braços, coll, cara ... Arribem a Ait Hani i fem una parada tècnica per recollir el director, es veu que ahir va comentar al Llorenç i al Joan que no ha estat mai a les mines i li faria il·lusió anar-hi. Seguim el trajecte i quan deixem la carretera asfaltada el Llorenç, l'Albert i la Gore s'enfilen al sostre de la cabina per poder disfrutar millor del paissatge, la resta cantem i passem l'estona, mirem el paissatge i observem que estem arribant a destí, el Yuse (ex estudiant de mines) ens explica que ja es comencen a veure formacions salines, com les que podem trobar-nos a Súria, si ja dic jo que estem com a casa!


un cop a lloc i hem baixat tots del camió, creuem un rierol (no és ni de bon troç com el del primer dia) i ens enfilem per la muntanya per acostar-nos a un forat, on un noi amb un pic fet amb fusta d'ametller pica la roca per extrure mineral. Es veu que tot el mineral que extreuen de la mina el carreguen en uns rucs i el baixen fins a Tinghir, d'allà se'n va cap a Mali on el fan servir per la ramaderia. Sembla mentida que tot això ho facin amb aquests pics, nosaltres intentem treure alguna cosa i és impossible, la fusta d'ametller és molt elàstica i costa molt de picar amb precisió, es veu que a ells els va molt bé, perquè tot el que té d'elàstic ho té de resistent, diu que és impossible que la fusta es trenqui (oi que si Anna??). Un cop hem intentat de fer de miners i no ens n'hem ensortit anem a visitar un altre forat, aquest és inmens, i està fet com l'altre, només a cop de pic. Per allà hi ha una dotzena d'homes i nens que treballen a la mina, alguns viuen en casetes que hi ha a prop i altres pugen cada dia des d'Ait Hani. El sou per estar 9 hores picant la roca és de 50 dirhams o el que és el mateix: 5 €uros!!


tornem cap al camió i desfem una mica del camí que hem fet, anem cap a una cascada que hi ha a mig camí entre la mina i Ait Hani. Els nens que hi havia per allà ens segueixen, van casi més ràpid ells a peu que nosaltres amb camió. Uns quants van corrent darrera del camió i la resta van vorejant una canalització d'aigua que hi ha a la muntanya. Al final han d'anar tots per la canalització, el camioneru ha parat de cop i els ha esbroncat, només faltaria que ara un es fes mal per culpa del camió. Un cop arribem a la cascada repartim els entrepans que ha fet l'Ismael, està bonissim, un pa de pita amb una truita i un sofregit de ceba i tomàquet (curiosa però bona manera de fer un pa amb tomàquet!!). Després de dinar les cabretes del grup s'enfilen cap a la cascada i més amunt, altres parlem de les activitats de la tarda, fem petar la xerrada, juguem amb els nens de la mina, etc. I la pregunta que ens fem la majoria és: perquè ha vingut el director si s'ha passat la meitat del matí parlant per telèfon i l'altra sol i aïllat com un mussol?


es fa l'hora d'anar cap a l'escola d'Ait Hani. Quan hi arribem ens trobem que hi ha uns quants nens que estan fent un examen, ens haurem d'esperar una estona per començar les activitats que haviem pensat, així que decidim que la Txell, el Llorenç i el Yuse facin la seva performance del "je suis triste" en una classe i com ahir ens trobem que una allau de nens entra a la classe, crec que avui n'hi ha fins i tot més que ahir!! A part de la performance els fem cantar unes quantes cançons, els nens s'ho estan passant de conya ... i nosaltres també!! Sembla que tot el que haviem pensat no es podrà pas fer tal i com teniem previst així que sortim a fora el pati i fem grups com més o menys podem, intentem tenir uns 10 nens/nenes per grup, i fer les activitats previstes. Amb la Núria i la Silvia ens emportem unes 14 nenes cap a un cantó del pati i els expliquem com jugar a "el fotograf", tot el que haviem pensat per fer-nos entendre no serveix massa de res i després d'un parell d'intents acabem fent alguna dansa ... jo decideixo anar a voltar pels grups i fer fotos, és curiós veure com cadascú s'espavila com pot per fer-se entendre!


ja ho diuen ja que les coses bones no duren per sempre i de seguida es fa l'hora de marxar, el director fa entrar els nens en una classe i els explica qui som nosaltres, què fem, perquè hem vingut, de fet m'imagino que els hi explica això, jo només entenc una cosa "animation socioculturelle", per tant dedueixo que els està parlant de nosaltres. Els nens surten d'estampida de la classe (amb plors inclosos, els nens són el que són aquí a Ait Hani i a qualsevol lloc del món), i nosaltres els seguim. Fotos, abraçades i poc a poc anem pujant a les furgonetes per tornar cap a Tamtattouchte, avui ens espera un bon sopar: Mechoui. Quan arribem a l'alberg hi ha un "campi qui pugui" i en un tres i no res em trobo que la majoria de la gent ha marxat al poble a comprar tabac i la resta està dutxant-se o a les habitacions, així que decideixo anar a buscar els fulls per poder escriure unes quantes linies d'aquest quadern, però la Silvia i la Gore s'han emportat la clau, així que ... agafo l'iPod, poso música i m'assec a fora a pendre la fresca i a desconnectar una estona, m'oblido completament del viatge, i el meu cap comença a viatjar, a pensar, a ..............


la gent va reapareixent i amb el Joan entrem a la cuina a veure el xai, de moment no l'hi han fet res, ens comenta l'Ahmed que ara l'untaran, amb no sé què, i que quan ja només quedin brases al forn que tenen allà fora, el posaran a dins i al cap d'una horeta ja ens el podrem menjar. La següent visita toca fer-la al forn, on estan preparant les brases, rentant una taula per poder-hi posar el xai, etc. Ens diuen que encara falta una estona o sigui que jo continuo amb la música, uns quants escriuen el seu diari a la haima i els altres deuen estar a les habitacions. Al cap d'una bona estona treuen el xai de la cuina (ara té un color grogós) i el porten cap al forn. Un cop està a dins posen una llosa a sobre i cobreixen amb fang, tant el forat que hi ha al terra com per sobre la llosa. ara només falta esperar-nos una hora per menjar-lo, segur que estarà bonissim! Al cap d'una estona ens criden per sopar, diuen que mentre es fa el xai podem anar menjant-nos la harira, així després ens podrem menjar el xai just acabat de sortir del forn. Ens mengem la harira i quan acabem uns quants sortim a mirar com treuen el xai del forn. I després tornem a la sala, al cap de no res ens porten el xai i couscous per acompanyar, aquesta gent està boja, hi ha moltissim menjar aquí!!
després del fantàstic sopar i tal i com ens ha promès el Pep tenim sessió de màgia berber a càrrec de l'Ahmed. El primer truc ens deixa a tots desconcertats, com la cosa segueixi així malament anirem, més que magia són trucs d'habilitat, enigmes, etc. i alguna presa de pel i mullada també hi tenen cabuda. Alguns dels trucs els resolem i quan no és així l'Ahmed inclús posa bona cara (què deu pensar de nosaltres?). I com ja ve sent habitual, abans d'anar a dormir, toca sessió de música berber, moure's, ballar, mirar, contemplar, la gent va desfilant poc a poc cap a dormir, demà ens hem de llevar MOLT d'hora i al final quan ja no queda ningú dels nostres jo també decideixo anar a dormir ...

qdb #4 ja som a l'equador

ostres, ahir potser m'ho hauria d'haver pensat un parell de vegades abans d'acceptar d'anar a dormir amb el Yuse i l'Albert ... tot hauria anat de conya si m'hagués adormit ràpid, però no va ser així i he hagut d'aguantar els roncs del Yuse ... bé, de fet segurament que ell i l'Albert també hauran hagut d'aguantar els meus en algun moment. He sigut la primera de llevar-me i com cada dia una bona dutxa ha sigut el motor per poder rutllar la resta del dia (hi ha qui necessita un cafè, jo necessito una dutxa). Com que és d'hora aprofito per sortir a estirar les cames, fa fresqueta i hi ha una relativa calma ... em trobo amb el Llorenç i com que ja s'ha fet l'hora d'esmorzar entrem cap dins. Avui l'esmorzar no és tan abundant com a Marrakech, però hi ha Cola-Cao!! Si hi hagués una mica de llet freda seria perfecte ... gràcies Pep, estàs en tot!

recollim maletes i cap a les furgonetes. Avui toca trajecte curt, hem d'anar a la vall del costat, cap a les Gorges del Todra, si anessim amb 4X4s podriem fer-ho per un camí de només 40 i pocs kms, però com que no és el cas hem de desfer camí fins a Boumalne Dades, seguir cap a Tinghir, per després enfilar el Todra fins a Tamtattouchte i Ait Hani. De baixada ens parem a contemplar el que jo anomenaria Montserrat del Marroc, una formació rocosa que recorda a les nostres muntanyes, fem les quatre fotos de torn, escoltem atents les explicacions del Pep i cap a la furgoneta s'ha dit. En un moment ens plantem a Tinghir, on parem per fer una mica de visita a la ciutat. La primera parada és a una botiga on un tinghireny ens fa una mica d'explicació i demostració de les alfombres berbers. Tot i que el Pep l'avisa que som estudiants que no tenim diners, molta gent surt d'allà firada, mocadors, coixins, alguna joia de plata ... després ens dirigim cap a una zona de carrerons estrets on hi ha parades de tota mena, roba, especies, menjar, música, ... els uns continuen comprant i els altres anem mirant i contemplant l'ambient que es viu i es respira pels carrerons, i així mica a mica tornem cap a les furgonetes i comencem a enfilar la carretera que ens ha de portar a Tamtattouchte.


al cap d'un moment d'agafar el trencall, parem per contemplar l'oasi de Tinghir. Els oasis no es content per extenció, ni per llargada, ni cap mesura mètrica similar, sinó que se sap si un oasi és gran o no pel nombre de palmeres que té, sinó he escoltat malament, el que tenim aquí davant té més de 3 milions de palemeres (casi res!!). Mentre bona part del grup camina carretera amunt (però amb baixada) tot contemplant l'oasi, uns quants (tamagotxi en mà) intentem buscar un tresor amb possible FTF, tot sembla indicar que estarà a dalt de la muntanyeta, però un cop som a dalt ... veiem clarament que el catxé està tocant o dins l'oasi i que per raons de temps és impossible de buscar-lo així que ... adéu tresor, adéu FTF, buscar catxés és divertit, a vegades senzill, a vegades complicat, el pots trobar de seguida o tardar una estona, però per sobre de tot s'ha de saber dir no ... i avui ha tocat, no he vingut al Marroc per això, si en trobo de conya, però sinó també, el viatge ha de continuar. O sigui que posem la directa i de seguida atrapem al grup. En un moment ens plantem en un restaurant on dinarem: couscous!!! Jo ja en tenia ganes! Jo el trobo bonissim (crec que encara no he trobat res de menjar que no m'agradi, i mira que en sóc d'especial jo amb el menjar!!). I què millor després d'aquest dinar que anar a les Gorges del Todra. Allà baixem de les furgonetes i fem un troç petitó de la carretera a peu, just el troç on les parets es van acostant i sembla que la carretera no continuiï, on sembla que darrera d'aquelles muntanyes no hi hagi res més. Les parets són impressionants, i estan plenes de vies d'escalada, fins i tot a mi em venen ganes d'enfilar-m'hi!!!



però el viatge continua i la següent estació és Ait Hani. Ja som davant de l'escola, baixem de les furgonetes i esperem a fora mentre el Joan i el Llorenç entren un moment a dins. De seguida entrem nosaltres, de fet més que entrar passem d'estar fora al carrer a dins del patí, que molta diferència no hi ha, perquè els nens entren, surten i es mouen per on volen ... Ens dirigim a un dels "barracons" que hi ha al final del pati i just abans d'entrar nosaltres una mestra fa entrar a tots els nens que hi ha per allà fora voltant, jo no he contat els nens, però realment hi caben tots a dins?? Quan entrem el panorama és impactant, estan tots asseguts als pupitres, però em recorden a mi quan anava amb bus a l'escola i seiem de tres en tres o de quatre en quatre ... nosaltres ens col·loquem al darrera de tot per no molestar i poder assistir a una classe de francès. La mestra llegeix un text i després frase per frase han de distingir primer el fonema [s] i després el fonema [f] ... és impressionant quan la mestra demana voluntaris, tots els nens (que no nenes) aixequen compulsivament el dit mentre repeteixen continuament: ti, ti, ti, ti, ti (o això entenem nosaltres). Les nenes son més ¿timides? i son menys les que intenten participar. Després de la classe sortim a fora i ens dividim en grups per poder entrar en contacte amb els nens, per veure com son, etc. per després quan arribem a l'alberg poder preparar alguna activitat per demà. La veritat és que la comunicació és dificil, el llenguatge no verbal no falla mai, però també és complicat, la diferència cultural i el poc hàbit de jugar dels nens no ho posen fàcil. Per reforçar les nostres explicacions, la tendència és parlar amb els nens en castellà (si amb els nens marroquins que hi ha a Manresa ho fem perquè aquí no ...), però al final els acabem parlant en català, que com el castellà ells no en tenen ni idea, i fins i tot ens en sortim bé i tot! Al final acabem fent una mega rotllana i fem un Mazinga col·lectiu, ens despedim, això si, demà tornarem! Ja estem casi a fora quan el director fa acte de presència i ens regala una cantada de l'himne nacional ...


altre cop a les furgonetes i cap a Tamtattouchte s'ha dit, ens hi plantem en un moment, està aquí al costat. Un cop instal·lats a l'alberg, estona de dutxes, repas de diaris, relax, te, etc. i d'aqui una estona ens trobem a la sala de baix per concretar què farem demà. Mica a mica van sortint propostes que anem pulint entre tots, si demà ho podem fer ens ho passarem tots molt bé, tant nosaltres com els nens. Abans de sopar, però, toca l'hora del conte, de fet dels contes, perquè el Pep ens explica dos contes fantàstics, tots l'escoltem amb atenció, fins i tot alguns amb la boca oberta ... un cop acabats, i després d'un bon aplaudiment, toca sopar, com sempre sopa i tagine, però avui tenim sorpresa de postres, no hi ha ni mandarines, ni taronges, avui toca iogurt, pel que diuen fet per ells, amb uns troços de platan, grills de mandarina, melmelada i una pica de canyella, jo ho trobo bonissim, es pot repetir? Tot just hem acabat de sopar que hi ha una "invasió" berber de la sala. Han entrat quatre o cinc nois i en un tres i no res s'han posat a tocar música berber. Uns toquen, altres ballen i aquest cop si, no fa falta que passi gaire temps perquè ja tinguem a l'Irene, la Txell i la Marta ballant, al cap de poc s'hi afegeix la Núria, el Yuse i fins i tot jo!! Aquesta gent tenen el ritme ficat a dins del cos i el més fort és que s'encomana!! També tenen un bon poder de convicció i tots plegats acabem fent dues files a cada cantó de la sala, alternant-nos nois i noies i ballant un ball ¿tradicional? berber. Quan l'hem acabat toca dansa catalana i al final ens decidim per la Maniera, déu n'hi dó com la ballen també!! Potser seria hora d'anar a domir, però abans una mica de relax és necessari, i quina és la millor manera? pujar al terrat i contemplar les estrelles, però el fred apreta i al cap d'un moment desfilo cap a les habitacions, és hora d'anar a fer nones!!

qdb #3 el dia dels catxés ...

avui que em llevo una mica més d'hora perquè no se'm coli ningú a la dutxa i va i sóc la única que em dutxo aquest matí, la gent va aprofitar per fer net ahir que vem tornar ben xops d'Ouzoud ... I com ahir després d'una bona dutxa, un bon esmorzar, que avui ens esperen unes quantes hores de cotxe, carretera i curves! Marxem d'hora de Marrakech en direcció als Atles, els creuarem pel Tizi in Tichka (El Coll de Tichka), allà si tot va bé buscarem el primer tresor de veritat!! Abans d'arribar al coll parem al poble de rigor ;-) Allà el Pep ens explica què son els pobles camaleònics de la zona dels Atles, ja podem dir què hem començat la ruta de les kasbahs. Fem unes quantes fotos, estirem les cames i seguim amb el viatge.

jo ja tinc el tamagotxi a la mà i cada vegada falta menys ... ostres 800 metres!!! El Llorenç comença a fer hipòtesis d'on pot estar amagat el tresor. Arribem al coll i el Pep fa parar les furgonetes, crec que al Moha (el conductor de la furgo gran) no li ha fet molta gràcia ... Saltem de les furgonetes i fem cas omís a tots els venedors ambulants que hi ha per allà, de seguida ens plantem darrera de les casetes i comencem a tirar a munt, estem a uns 400 metres, tot fa pensar que està allà dalt de tot. Noto que estic en molt baixa forma i em vaig quedant enrera, però al final arribo a dalt de tot i com que sóc jo qui té les coordenades la gent mentre esperava no han trobat res. Ha estat dir que crec que està a les roques d'aquí sota que en un tres i no res el Llorenç crida "Ja el tinc!! L'he trobat". Un calfred em recorre tot el cos ... ja el tinc!! És meu!! Firmo en el logbook, faig intercanvi d'objectes i mentrestant el Joan va fent fotos de l'esdeveniment (perquè pels altres no ho sé, però per mi és tot un esdeveniment!!). Guardem el tresor al seu lloc altre cop, ens fem una foto de grup i avall que fa baixada que és tard i encara tenim uns quants kilòmetres per recórrer.


seguim carretera enllà direcció a Ait Benhaddou, però a mig trajecte fem una altra parada, aquest cop per contemplar un cementiri i conèixer els rituals funeraris marroquins, ahir algú li va preguntar al Pep si veuríem algun cementiri i avui dit i fet. Quan acabem la "visita" arriben unes nenes, que ens canten una cançó, que maques!! Seguim el trajecte i finalment arribem a Ait Benhaddou, primer entrem a un restaurant a dinar una bona amanida i una estupenda tagin de kefta (mandonguilles amb ous per sobre). Un cop hem dinat ens dirigim cap al riu per poder anar a veure la kasbah. Com que ha plogut bastant i el riu baixa bastant ple al final decidim creuar amb burros i mules, els uns amb més dignitat que els altres però en un tres i no res ens plantem a l'altre cantó i visitem tota la kasbah que actualment està deshabitada. Pugem fins a dalt de tot de l'antic poble i contemplem les estupendes vistes que hi ha. Al cap d'una estona tornem a baixar, creuem el riu altre cop i el Joan i el Pep m'acompanyen a buscar el segon tresor del dia. Aquest cop és bastant més fàcil, i al final amb l'ajuda del Brahim (l'amo de l'hotel on hi ha el catxé) el trobem ràpidament ... altre cop firma al logbook, intercanvi d'objectes (aquest cop m'emporto un TB!!) i el Brahim el torna a deixar al seu lloc.



marxem d'Ait Benhadou per dirigir-nos ja casi de fosc cap a la vall del Dades. De dia segur que les coses es veuen diferent, però la veritat és que pel poc que veig des de la finestra, la carretera no fa massa bona pinta, no sé si és fruit de les últimes pluges o què, però tinc la sensació que hi ha uns quants esborancs a l'asfalt. Finalment arribem a l'Hotel d'aquesta nit i repartim habitacions ... al final convenço al Yuse i a l'Albert per compartir habitació, això si ... jo em quedo el llit de matrimoni!!!! Quan ja estem instal·lats anem al Bar, diuen que hi ha cervesa!!! I després tots a sopar: crec que no ens escaparem de la Harira, i de segon ens sorprenen amb unes broxetes de pollastre i xai que estan bonissimes, o potser és el vi que vem comprar a Reus que fan que ho trobem tot tan bo?¿? Un cop hem acabat de sopar anem altre cop al Bar i els nois de l'Hotel ens sorprenen amb música berber ... intentem que la Txell i la Irene s'anim a ballar però no hi ha sort ... el cansament i les ganes d'escriure aquestes línies fan que aviat marxi cap a l'habitació. A veure com anirà la nit compartint habitació amb aquests dos homes!!

qdb #2 una Llum diferent

poques vegades he estat a Manresa per les festes de la Llum, però poc em podia imaginar fa poc més de mig any que aquest any les passaria tant lluny, en un lloc com aquest i amb aquesta companyia!! Ja ho vaig dir ahir, avui si que comença el nostre viatge al Marroc, tot i que avui tinc la sensació que més que animadors som uns simples guiris! Ens hem de llevar d'hora perquè a les 7.30 ja tenim l'esmorzar a punt. Tot i que algú s'ha esmunyit a la dutxa just abans que jo em llevi, quan ell surt jo tinc temps de dutxar-me amb tranquil·litat abans de que la resta de companys d'habitació (som 12 aquí dins) es llevin. L'hotel no m'acaba de fer el pes, està a peu de carretera i no puc sortir a fer una volta i contemplar l'entorn. Com que l'esmorzar ja està a punt baixo cap al saló i quedo impressionada amb tot el que hi ha: te, cafè, iogurts, creps, pa de pita, mel, mantega, melmelades, ous durs (el Pep ens aconsella menjar-los amb comí, i realment estan bonissims!!). Un cop hem esmorzat tots pugem a les furgonetes i cap a Demnate falta gent. El viatge se'm fa llarg, però al final arribem a un lloc ben curiós el Pont Naturel d'Imi N'Ifri, en berber vol dir "la porta del precipici". Baixem tots unes escales i admirem el pont que uneix dues muntanyes, hi passa un riu per sota. La majoria de gent creua el riu i passa per sota del pont, però jo prefereixo no jugar-me-la i em quedo amb els menys agosarats, no tinc ganes de relliscar i fotre'm de peus a la galleda, està mig plovent i les roques estan molles. Després tornem a pujar a la carretera i anem a veure com surten per l'altre cantó. Sort que no he passat per allà, el salt final és impossible, tot i que al final tots acabant saltant i podem fer-nos una bona foto de grup, fins i tot hi surt el noi que ha ajudat a creuar el riu.

tornem a desfer part del camí que hem fet i ara enfilem cap a les cascades d'Ouzoud. Tinc moltes ganes d'arribar-hi, ja tinc les coordenades gravades al GPS! Quan arribem allà plou bastant i decidim dinar primer i baixar a les cascades després, potser amb una mica de sort després no plourà. El dinar està bonissim! Un pa de pita sencer amb enciam, tomàquet i mandonguilles, res a envejar als nostres entrepans!! I ja amb l'estomac ple i veient que la pluja no afluixa decidim anar cap a les cascades o sigui que em poso el jersei gruixut, la caputxa, poso la funda de la motxilla de la càmera i segueixo al Pep i al Joan. Primer parem en un mirador on faig les primeres fotos a les cascades, després amb el Llorenç, el Yuse i més gent ens acostem més a les cascades, ja estem ben empapats no ens fa res mullar-nos una mica més. Un cop al peu de les cascades i a uns 10 o 15 metres del que marca el GPS el Llorenç em fa la foto que em servirà per poder fer el log del meu primer catxé marroquí ... però com que no és un catxé físic tinc ganes de buscar-ne un de real!! Amb el Llorenç, la Núria i algú més anem una mica més avall per veure millor les cascades i fer més bones fotos, tampoc moltes, que pateixo per la càmera. I després ràpid cap amunt, ens parem en una botigueta on el Yuse i alguns més la fan petar amb dos nois. Jo al cap d'una estona decideixo continuar amunt i anar al restaurant on hem dinat, estic xopa de dalt a baix, tinc ganes de treure'm el jersei i entrar una mica en calor. Allà em trobo a la resta de la gent que està xerrant amb tres noies, acabem ballant balls tradicionals seus i algun de nostre!!



el dia s'està fent llarg i per mi una mica pesat, massa pluja ... finalment arriben les dues furgonetes i tornem cap a Marrakech, com que el camí és llarg el Pep ens explica la història de l'islam, de Mohamed, Fàtima, etc ... Un cop a l'hotel, la gent es va dutxant, canviant de roba i abans de sopar ens serveixen un te al saló marroquí, allà la fem petar, cantem cançons, toquem la guitarra i fem gana pel sopar, una fantàstica tagin de pollastre amb llimona, i de primer una bona Harira, jo ho trobo tot bonissim, la sopa té un punt de picant que la fa bonissima i el pollastre està al punt! Després de sopar algú recorda que avui és el dia de la Llum i al final acabem al costat de la piscina representant, pel Pep i pels que dijous estaven a Sant Fruitós, la història de la Llum i de qui era Guillem Catà, crec que és el cop que ens ha sortit millor, potser és la distància que m'ho fa veure així. Després el Pep ens regala una representació d'Espriu amb l'ajuda de la Cris. Jo estic cansada i de seguida marxo a dormir. Demà toca creuar els Atles i amb una mica de sort trobar els primers tresors marroquins!!! Tinc ganes de que sigui demà!!



ha sigut diferent, però ha estat una molt bona Llum!

qdb #1 per fi marxem!!

després d'una nit intensa al Kursaal veient Pagagnini i poques hores de dormir, toca llevar-se d'hora i deixar-ho tot enllestit per poder marxar cap al Marroc. Aprofito per fer la maleta, amb la calma, hi ha temps ... pujo a imprimir els catxés que intentaré buscar durant el viatge, me'ls miro i remiro i m'estic gaire bé una hora per enllestir una cosa que, calia deixar per l'últim moment? Però soc així ... sempre ho deixo tot per última hora. S'està fent tard i encara he d'anar a comprar un parell de coses que em falten pel viatge o sigui que dutxa ràpida, però a consciència, i a comprar, després toca anar a Santpedor a deixar el TB Animació! al catxé de Sant Francesc i ara si, tornar ràpid cap a casa a dinar que d'aquí a mitja hora hem quedat a l'estació d'autobusos. Al final no sé com m'ho he fet però he acabat dinant en menys de deu minuts, mentre deixo enllestit el tema del TB a la web de geocaching.


agafo el cotxe i baixo corrent cap a l'estació d'autobusos, no hi ha ningú?¿?? Tant córrer per arribar la primera??¿?? Noooo! Ja hi ha les de Bagà i la Sara allà esperant-se, ja podem començar a posar maletes al cotxe que quan hi siguem tots marxarem en comitiva cap a Reus. No entenc perquè hem quedat tant d'hora, perquè hem anat a 130-140 km/h per l'autopista si ara que ja som a Reus queda molta estona per agafar l'avió ... doncs res, la farem petar una estona, els que fumen fan l'ultim piti/peta, posem les coses més delicades a les maletes que facturem i apa, tots cap a l'avió, que més que un avió sembla una excursió d'aquelles que fan pels jubilats ... no havia vist mai que en un vol un "hostessu" faci propaganda de les seves companyes mentre aquestes s'estan una bona estona palplantades al mig del passadís ensenyant les butlletes d'un "rasca y gana".


per sort el vol és més curt del que m'esperava i de seguida aterrem a Marrakech. Després d'una cua llarguíssima per poder timbrar els passaports, recollim les maletes que fa estona que donen voltes a la cinta dels equipatges i sortim ... i ens trobem al Pep que ja ens espera per anar cap a la plaça de l'Fnac (en realitat es diu Jamaà El Fna), posem totes les maletes a la furgoneta i a l'aventura, mai millor dit!! Aquesta gent està com una cabra, hi ha moltes motos, ningú porta el casc al cap, gent caminant per tot arreu i els cotxes i furgonetes no fan més que pitar perquè la gent s'aparti, el més fort es que els altres ho fan, crec que aquesta gent no saben què és enfadar-se!! Baixem tots de les furgonetes i la primera sensació que tenim tots del Marroc és "quina pudor de pixats!!" Canvi de diners, volta per la plaça i pel zoco, tè en una terrassa, però plou i estem bastant cansats i atabalats i tenim ganes d'anar cap a Can Sharif a descansar ... demà serà un altre, quan realment començarà el nostre esperat viatge!!

qdb #0

encara falta una setmana per marxar, però ja començo a tenir coses a punt, però més en ment que no pas físicament ... però en canvi, no puc fer-me a la idea de com serà el viatge, de com serà el paisatge, de com serà la relació amb la resta de companys de viatge, de què farem i què deixarem de fer, de si es farà curt o llarg ... tinc un 99% de ganes de marxar, però queda un 1% que té por, por a allò que ens és desconegut, por a l'incontrolable, por a que res surti com espero (però espero res??) ... aquest per mi és un viatge estrany, a un lloc estrany, amb gent coneguda però estranya alhora ... tinc ganes de que passi aquesta setmana i poder marxar, poder volar i ...

farmàcies ...

jo recordo que de petita sempre anava amb el meu pare a la farmàcia de la Plaça, i jo em quedava sempre embadalida mirant tots els pots blancs amb lletres blaves que hi havia a les postades, unes postades de fusta fosca i bastant "barroques", o el taulell de marbre grisós ... de fet aquesta farmàcia encara es conserva igual, però n'hi ha unes quantes que s'han "modernitzat" ... sort que conserven la creu verda a fora al carrer, sinó més d'un segur que passaria de llarg. Puc entendre que si obres una farmàcia nova, no la facis com es feien abans de la guerra, però el que no entenc es que farmàcies relativament noves (10 o 15 anys) estiguin en continues reformes per "modernitzar" els seus serveis, n'hi ha que arriben al punt de que el farmacèutic entra la teva comanda a l'ordinador i uns instants després el medicament cau (literalment) per un tub situat al darrer del farmacèutic. Des del meu punt de vista, potser equivocat, una farmàcia no és com una botiga de roba o de sabates on el comprador pot trobar diferents productes en diferents botigues i a diferent preu. Que jo sàpiga uns antibiòtics costen al mateix a la farmàcia de la Plaça, que a les del Passeig, que a la de la Balconada ... Suposo que la seva raó deuen tenir, i sinó com diu la meva mare "deixa'ls fer, que així donen feina a uns quants paletes!!", encara haurem de donar gràcies als farmacèutics per dinamitzar l'economia del país!!

però això no només passa amb les farmàcies, un ja no sap què busca, per exemple l'altre dia donant voltes a Igualada buscant un pavelló (que estava ben amagat), vaig acabar entrant a una església ... a mi que em perdonin però aquella porta no semblava pas la porta d'una església. Tot plegat per culpa, crec jo, d'una mala senyalització, no de l'església, sinó del pavelló ... què costa posar un cartell que digui "entrada per la porta lateral si us plau".