wish you were here

avui fa just deu anys que la vaig descobrir, i sigui la versió original de Pink Floyd o qualsevol altre versió no puc evitar que se'm posin els pèls de punta i que una llàgrima rodoli galta avall, perquè siguis on siguis voldria que estiguessis aquí!

p.s. Dedicat a vosaltres dos, Josep i Gemma, però també a tots aquells que durant aquest 2009 també heu anat marxant, també voldria que tots fossiu aquí: Amanda, Jordi, Genoveva, Jacob, Glòria, Xavi, Rosa, Maria, Llorenç i Ramon.

any nou, vida nova ... o això diuen!

queden menys de 12 hores per acabar l'any, no crec en el Nadal, no crec en les supersticions, ni en els bons desitjos pel nou any. Sincerament sóc bastant escèptica en general, no és que no cregui en res, però tampoc crec en tot (jo ja m'entenc!). Podria fer com tothom i començar una llarga llista de propòsits pel nou any: trobar feina, aprovar el curs, començar una nova dieta, estalviar diners per pagar deutes, trobar molts i molts tresors, apuntar-me a l'autoescola (ai no, que no tinc diners!), anar de viatge a Libia, cuidar més i millor als que estimo i als que m'estimen, saber parlar quan toca, saber callar quan toca, i saber escoltar quan toca ... i un llarg etc. de coses que potser faré demà mateix, que potser faré d'aquí a un mesos o que potser no faré mai. Però perquè tot això ho hem de fer avui i no d'aqui a 73 dies, o d'aquí a 6 mesos i mig, o quan ens vingui de gust?? Ho he decidit! No penso fer cap llista de propòsits, ni ara ni mai, les coses s'han de fer quan un està preparat, perquè posar-li una data si podem fer-ho o començar-ho ara mateix? M'he d'esperar a d'aquí 11 hores i 19 minuts a començar a canviar la meva vida? Doncs no!! Ho faré quan jo vulgui, que per això és la meva vida!! La única cosa que penso fer de moment, i ho faré ara, no pas d'aquí a unes hores, és valorar una proposta: és el que vull? és el que necessito? sóc capaç de fer-ho? i després què? .....? .....? ......?

l'home dels nassos

porto tot un any buscant-lo i no el trobo, potser el vaig veure a principis de juny, no serà aquell que fa anys que conec i que no l'he vist mai, o potser ens vem conèixer a finals de setembre i encara no sé que és ell, calla! que potser el vaig veure ahir ... no, potser no. Serà qüestió de sortir al carrer i buscar-lo, crec que avui és el dia, si, si, avui segur que el trobaré, quan erem petits , cada 31 de desembre, sortíem amb el pare a buscar-lo i sempre el trobàvem, normalment a Sant Domènec o pel Passeig ... però avui hauré de sortir sola, perquè ja m'he fet gran, perquè ja s'ha fet gran i perquè ja no hi és ...

celebrities a Villambición vol. 2

uns quants dies ...

han passat uns quants dies des de l'últim cop que vaig escriure ... han passat moltes coses: sóc un any més gran, el meu germà ha marxat 15 dies "por ahí", m'he passat tot l'estiu tancada en una botiga cobrant llibres i més llibres, m'he tret el carnet de camió, la meva besiaia després de 101 anys ha decidit anar a fer companyia als que fa temps que no hi són, m'he anat col·locant dins del tema del bàsquet, he conegut a molta gent bona i nova i he deixat enrera aquells que no mereixien la pena cap mena d'esforç ... i, ah si! me'n descuidava!! He començat Animació Sociocultural: INDESCRIPTIBLE!!!