ostres, ahir potser m'ho hauria d'haver pensat un parell de vegades abans d'acceptar d'anar a dormir amb el Yuse i l'Albert ... tot hauria anat de conya si m'hagués adormit ràpid, però no va ser així i he hagut d'aguantar els roncs del Yuse ... bé, de fet segurament que ell i l'Albert també hauran hagut d'aguantar els meus en algun moment. He sigut la primera de llevar-me i com cada dia una bona dutxa ha sigut el motor per poder rutllar la resta del dia (hi ha qui necessita un cafè, jo necessito una dutxa). Com que és d'hora aprofito per sortir a estirar les cames, fa fresqueta i hi ha una relativa calma ... em trobo amb el Llorenç i com que ja s'ha fet l'hora d'esmorzar entrem cap dins. Avui l'esmorzar no és tan abundant com a Marrakech, però hi ha Cola-Cao!! Si hi hagués una mica de llet freda seria perfecte ... gràcies Pep, estàs en tot!
recollim maletes i cap a les furgonetes. Avui toca trajecte curt, hem d'anar a la vall del costat, cap a les Gorges del Todra, si anessim amb 4X4s podriem fer-ho per un camí de només 40 i pocs kms, però com que no és el cas hem de desfer camí fins a Boumalne Dades, seguir cap a Tinghir, per després enfilar el Todra fins a Tamtattouchte i Ait Hani. De baixada ens parem a contemplar el que jo anomenaria Montserrat del Marroc, una formació rocosa que recorda a les nostres muntanyes, fem les quatre fotos de torn, escoltem atents les explicacions del Pep i cap a la furgoneta s'ha dit. En un moment ens plantem a Tinghir, on parem per fer una mica de visita a la ciutat. La primera parada és a una botiga on un tinghireny ens fa una mica d'explicació i demostració de les alfombres berbers. Tot i que el Pep l'avisa que som estudiants que no tenim diners, molta gent surt d'allà firada, mocadors, coixins, alguna joia de plata ... després ens dirigim cap a una zona de carrerons estrets on hi ha parades de tota mena, roba, especies, menjar, música, ... els uns continuen comprant i els altres anem mirant i contemplant l'ambient que es viu i es respira pels carrerons, i així mica a mica tornem cap a les furgonetes i comencem a enfilar la carretera que ens ha de portar a Tamtattouchte.
al cap d'un moment d'agafar el trencall, parem per contemplar l'oasi de Tinghir. Els oasis no es content per extenció, ni per llargada, ni cap mesura mètrica similar, sinó que se sap si un oasi és gran o no pel nombre de palmeres que té, sinó he escoltat malament, el que tenim aquí davant té més de 3 milions de palemeres (casi res!!). Mentre bona part del grup camina carretera amunt (però amb baixada) tot contemplant l'oasi, uns quants (tamagotxi en mà) intentem buscar un tresor amb possible FTF, tot sembla indicar que estarà a dalt de la muntanyeta, però un cop som a dalt ... veiem clarament que el catxé està tocant o dins l'oasi i que per raons de temps és impossible de buscar-lo així que ... adéu tresor, adéu FTF, buscar catxés és divertit, a vegades senzill, a vegades complicat, el pots trobar de seguida o tardar una estona, però per sobre de tot s'ha de saber dir no ... i avui ha tocat, no he vingut al Marroc per això, si en trobo de conya, però sinó també, el viatge ha de continuar. O sigui que posem la directa i de seguida atrapem al grup. En un moment ens plantem en un restaurant on dinarem: couscous!!! Jo ja en tenia ganes! Jo el trobo bonissim (crec que encara no he trobat res de menjar que no m'agradi, i mira que en sóc d'especial jo amb el menjar!!). I què millor després d'aquest dinar que anar a les Gorges del Todra. Allà baixem de les furgonetes i fem un troç petitó de la carretera a peu, just el troç on les parets es van acostant i sembla que la carretera no continuiï, on sembla que darrera d'aquelles muntanyes no hi hagi res més. Les parets són impressionants, i estan plenes de vies d'escalada, fins i tot a mi em venen ganes d'enfilar-m'hi!!!
però el viatge continua i la següent estació és Ait Hani. Ja som davant de l'escola, baixem de les furgonetes i esperem a fora mentre el Joan i el Llorenç entren un moment a dins. De seguida entrem nosaltres, de fet més que entrar passem d'estar fora al carrer a dins del patí, que molta diferència no hi ha, perquè els nens entren, surten i es mouen per on volen ... Ens dirigim a un dels "barracons" que hi ha al final del pati i just abans d'entrar nosaltres una mestra fa entrar a tots els nens que hi ha per allà fora voltant, jo no he contat els nens, però realment hi caben tots a dins?? Quan entrem el panorama és impactant, estan tots asseguts als pupitres, però em recorden a mi quan anava amb bus a l'escola i seiem de tres en tres o de quatre en quatre ... nosaltres ens col·loquem al darrera de tot per no molestar i poder assistir a una classe de francès. La mestra llegeix un text i després frase per frase han de distingir primer el fonema [s] i després el fonema [f] ... és impressionant quan la mestra demana voluntaris, tots els nens (que no nenes) aixequen compulsivament el dit mentre repeteixen continuament: ti, ti, ti, ti, ti (o això entenem nosaltres). Les nenes son més ¿timides? i son menys les que intenten participar. Després de la classe sortim a fora i ens dividim en grups per poder entrar en contacte amb els nens, per veure com son, etc. per després quan arribem a l'alberg poder preparar alguna activitat per demà. La veritat és que la comunicació és dificil, el llenguatge no verbal no falla mai, però també és complicat, la diferència cultural i el poc hàbit de jugar dels nens no ho posen fàcil. Per reforçar les nostres explicacions, la tendència és parlar amb els nens en castellà (si amb els nens marroquins que hi ha a Manresa ho fem perquè aquí no ...), però al final els acabem parlant en català, que com el castellà ells no en tenen ni idea, i fins i tot ens en sortim bé i tot! Al final acabem fent una mega rotllana i fem un Mazinga col·lectiu, ens despedim, això si, demà tornarem! Ja estem casi a fora quan el director fa acte de presència i ens regala una cantada de l'himne nacional ...
altre cop a les furgonetes i cap a Tamtattouchte s'ha dit, ens hi plantem en un moment, està aquí al costat. Un cop instal·lats a l'alberg, estona de dutxes, repas de diaris, relax, te, etc. i d'aqui una estona ens trobem a la sala de baix per concretar què farem demà. Mica a mica van sortint propostes que anem pulint entre tots, si demà ho podem fer ens ho passarem tots molt bé, tant nosaltres com els nens. Abans de sopar, però, toca l'hora del conte, de fet dels contes, perquè el Pep ens explica dos contes fantàstics, tots l'escoltem amb atenció, fins i tot alguns amb la boca oberta ... un cop acabats, i després d'un bon aplaudiment, toca sopar, com sempre sopa i tagine, però avui tenim sorpresa de postres, no hi ha ni mandarines, ni taronges, avui toca iogurt, pel que diuen fet per ells, amb uns troços de platan, grills de mandarina, melmelada i una pica de canyella, jo ho trobo bonissim, es pot repetir? Tot just hem acabat de sopar que hi ha una "invasió" berber de la sala. Han entrat quatre o cinc nois i en un tres i no res s'han posat a tocar música berber. Uns toquen, altres ballen i aquest cop si, no fa falta que passi gaire temps perquè ja tinguem a l'Irene, la Txell i la Marta ballant, al cap de poc s'hi afegeix la Núria, el Yuse i fins i tot jo!! Aquesta gent tenen el ritme ficat a dins del cos i el més fort és que s'encomana!! També tenen un bon poder de convicció i tots plegats acabem fent dues files a cada cantó de la sala, alternant-nos nois i noies i ballant un ball ¿tradicional? berber. Quan l'hem acabat toca dansa catalana i al final ens decidim per la Maniera, déu n'hi dó com la ballen també!! Potser seria hora d'anar a domir, però abans una mica de relax és necessari, i quina és la millor manera? pujar al terrat i contemplar les estrelles, però el fred apreta i al cap d'un moment desfilo cap a les habitacions, és hora d'anar a fer nones!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada