des de petita que el teatre sempre m'ha atret, però després d'intentar-ho a l'escola i sortir-me'n amb poc èxit, vaig creure que el millor era gaudir del teatre des de la platea. Però un dia la vida canvia i tot es descoloca, tens per davant un futur per construir, s'ha de començar casi de zero, no és fàcil, però mica a mica comences a fer ... i dins d'aquesta nova construcció vas recuperant allò que feia temps que havies deixat enrera, hi afegeixes coses noves i reprens velles il·lusions: el teatre!
i així, bastant impulsivament, és com de cop hi volta em vaig trobar dins del primer curs de l'Aula de Teatre del Kursaal de Manresa. El curs ha anat passant i tot ha estat divertit, amè, distès, familiar ... però arriba el dia de l'estrena i tot són nervis: em sabré el text? i si m'equivoco? i si em tremola la veu? i si se m'escapa aquell riure de quan estic nerviosa? i si ...? Però tot va com una seda i en menys d'una hora tot s'ha acabat, s'ha esvaït. Ja està? no ho podem tornar a fer un altre dia? Una obra de teatre amb cara i ulls haurà d'esperar just un any, però aquest cop, tenim l'oportunitat de trobar-nos tots els alumnes de l'Aula d'Arts Escèniques i fer un petit esquetx ... i com era d'esperar, en menor mesura tornen els nervis, fins que s'aixequi el taló i ja no es pararà l'engranatge fins al final de l'espectale!
