avui toca matinar, em llevo quan tothom està dormint, fins i tot el sol encara dormirà una bona estona. La dutxa m'espera, espero que avui no sigui freda!! Un cop dutxada, amb la maleta feta i amb la Silvia avisada (ella també es vol dutxar aquest matí), mentre espero que la gent es vagi despertant i vagin baixant a esmorzar, jo torno a desconnectar una estona, sincerament ho necessito, m'ho estic passant molt bé en aquest viatge, però ja fa dies que trobo a faltar moments per mi sola, i ara és un bon moment, amb la calma del matí, el te que m'ofereix un noi de l'alberg m'ajuda a relaxar-me i tornar a viatjar sense moure'm de lloc ... la gent es va despertant, l'esmorzar és a punt, i com ahir tornem a disfrutar d'un esmorzar fabulós. Però la pressa es fa notar i de seguida que acabem d'esmorzar anem desfilant cap a les furgonetes, és l'hora de marxar, però abans una foto de grup, necessito tenir una foto amb tota aquesta bona gent ...
desfem el camí que vem fer abans d'ahir, i un cop estem a Tinghir, ens dirigim cap a Merzouga, però amb parada previa a El Khorbat on farem una petita intervenció en una llar d'infants impulsada per una associació catalana ... Primer de tot ens dirigim a l'Hotel El Khorbat, i triem què volem dinar (avui tenim el privilegi de poder escollir entre diferents primers i segons!) i després mica a mica i en grups reduïts anem cap a la Llar d'Infants per tenir un primer contacte amb els nens, poder donar-los el material que els hi hem portat i veure quin és el seu mètode d'ensenyament. Un cop hi hem passat tots els grups cadascú es fa càrrec d'un o dos nens i anem cap al "riu" on fem petits jocs de falda: el ralet ralet, l'arri, arri, tatanet, etc. Els nens són maquissims, però com que son tant petitons alguns estan bastant esporuguits. Acabem la trobada fent una rotllana i cantant algunes cançons en francès. Tot fent un tren tornem cap a la Llar d'Infants i allà ens despedim d'ells.
just al costat de l'escola hi ha el Museu dels Oasis, el museu ha estat creat pel Roger Mimó, més que un museu és un centre de documentació sobre les kasbah i tot el relacionat amb elles, una curiositat del museu és que els cartells explicatius estan en molts idiomes entre ells el tamazight i el català! El Pep ens fa de guia pel museu i ens explica detalladament tot el que hi ha, desde com es construeixen les kasbah, com són els panys o les frontises de les portes, la roba tradicional segons la zona, les joies, els costums i rituals, etc ... però el temps se'ns tira a sobre i hem d'anar a dinar, és d'hora, però el temps ens apreta, ja que hem d'arribar a merzouga a una hora prudencial, sino ens quedarem sense veure la posta de sol. Jo m'he demanat uns briuats de primer i una pizza de segon, com a tot arreu continuo dient que tot estava bonissim!!
un cop dinats marxem ràpid en direcció Merzouga, però abans d'arribar a Rissani fem una parada per poder observar les Fogaras o Khettaras. El Pep ens ha explicat aquest matí al museu la seva útilitat. Resumint podriem dir que és un sistema de reg, es canalitza l'aigua dels oasis cap a zones més seques i més baixes (pel propi desnivell l'aigua circula d'una zona a l'altra), i en tot el recorregut es construeixen pous per poder tenir aigua també entremig dels dos punts. En el punt on ens hem parat també podem observar que al desert a vegades munten unes estructures amb canyes per poder aturar el moviment de les dunes i així evitar que aquestes s'acabin menjant la carretera. Seguim camí cap a Rissani i allà parem per fer una visita llampec a una mesquita, el Pep tenia l'intenció d'anar-hi demà, però com que demà celebren "Nadal" diu que serà impossible.
enfilem la recta final del llarg trajecte d'avui i al cap de pocs kilometres de sortir de Rissani, agafem un trencall de la carretera que després d'uns quants kilometres per un camí tortuós ens porta als peus del Sahara. El temps ens apreta i just baixar de les furgonetes agafem i enfilem dunes amunt, i més amunt, i més amunt fins que trobem una duna prou alta com per poder disfrutar del sol ponent-se darrera la hamada. Fem unes quantes fotos de grup i un cop la llum comença a mimbar fem camí cap a l'hotel. Portem les maletes cap a la haima, després anem a sopar (avui toca buffet lliure) i després del sopar vetllada amb música berber, però a mi no m'acaben de convençer, aquests dos ultims dies a Tamtattouchte m'han agradat més, aquesta gent són com paparres i sembla que el seu únic interès és tirar la canya ... de seguida em retiro a dormir, tantes hores de cotxe m'han destrossat bastant, necessito dormir, fa dies que no dormo més de cinc hores seguides! A més demà ens hem d'aixecar d'hora, anirem amb camells a veure com surt el sol per darrera de les dunes, per darrera de l'erg Chebby.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada