petons

de petons n'hi ha de moltes menes, però concretament vull parlar dels típics dos petons que normalment fem de presentació, benvinguda o comiat. Tot i ser una classe específica de petons també n'hi ha de moltes menes, ja que no és el mateix fer dos petons per compromís a un desconegut, que fer dos petons a un amic de tota la vida. Amb 28 anys que fa que rondo per aquest món, podríem dir que he "odiat" els dos petons fins fa poc més d'un any, sempre havia intentat evitar-los a tota costa, però a mesura que et vas fent gran crec que és menys possible esquivar-los o sigui que ... si s'han de fer, doncs es fan. Però realment quan hi ha sentiment sóc més partidària d'una bona abraçada (que a més et carrega d'energia) que no pas dels dos petons. Ara, hi ha dies que em sento una mica "repartidora de petons", això em passa els caps de setmana quan veig que entre els homes es donen la mà i a mi em toca repartir petons als àrbitres i als auxiliars de taula ... de fet hi ha vegades que intento esquivar-ho i no donar petons a segons qui!! :-S

no sé si sóc jo però sempre he tingut problemes amb això dels dos petons ... mai ser com fer-los! A part de les petites confusions que tinc amb els francesos de Tossa que sempre van al revés, moltes vegades em trobo que no hi ha sintonia amb qui li dono els dos petons. El què em fa més ràbia és quan intercanvies dos petons amb una persona i l'únic que notes és un frec de galtes ... aquests acostumen a ser amb homes, no cal fer el soroll típic de les iaies que et deixa sord, però ja que hem de fer els dos petons una mica més d'implicació no??¿? Parlant d'implicació pitjor és la gent que ni et toca la galta, aquests acostumen a ser amb dones, no se si tenen por de desmaquillar-se o què, però no m'agrada! Després hi ha els coordinats, que son la majoria, ja que les dues persones fan servir la mateixa "tàctica" i hi ha frec de galtes i una mica de soroll a petó, aquests no tenen cap inconvenient aparent, la única pega que poden tenir és que no tinguis sintonia amb la persona que hi ha l'intercanvi de petons. I els últims, segur que em deixo algun tipus, són els que tu pares la galta esperant trobar una altra galta i et trobes uns llavis "enganxats" a la teva galta! Normalment aquests no m'acostumen a agradar, perquè normalment són sorollosos com els de les iaies, a vegades massa humits i corres el risc que si te'ls fa una dona acabis amb la galta pintada ... però per sorpresa meva aquest últim tipus de petons de vegades no són com els acabo de descriure i quan s'acaben en demanaries dos més ... o quatre ... o sis ... o ...